El pati dels Josepets

Va ser un dels més grans de la ciutat, pel que fa a centres educatius, per a fer-se una idea clara de la mida cal pensar que va contenir una amplia zona esportiva, amb piscina inclosa. Actualment resta abandonat tant les edificacions, com les instal·lacions a l’espera d’una millor sort.


Fundat per mossèn Manuel Domingo Sol, en un primer moment va ser alberg per aquella gent que cursava estudis de capellà al seminari del carrer Montcada i no tenia lloc on dormir, en aquella època uns quants. Gràcies a la iniciativa els Operaris Diocesans es van adonar de que ells podien impartir els estudis i així reclutar devocions cap a la seva congregació, poblant-se de seminaristes a l’edifici del Rastre.

En unificar-se tots els estudis de seminaristes a l’edifici promogut pel Bisbe Moll al turó d’Orleans, l’edifici del Rastre comença per allotjar estudiants que inicialment volien ingressar a la germandat dels Operaris, fins que  al 1959 van començar a impartir estudis reglats, anomenat Col·legi de Sant Josep.


Fotografies cedides amablement per l’Associació Amics dels Josepets. http://amicsdelsjosepets.com/
Amb elles hem volgut transmetre les diferents parts dels patis de la congregació, al Rastre. El col·legi va tancar al quedar inclòs dins l'escola de la Sagrada Família a l'edifici del Seminari.

El pati i horts dels Hermanos

El col·legi de la Salle va ser fundat pels Hermanos de las Escuelas Cristianas al 1904, amb el nom de San Pedro Apostol.

A més de l’escola l’edifici albergava la comunitat de religiosos a la planta superior, les aules de primària i estudis de comerç s’organitzaven a la primera planta, a més de la cuina, una aula polivalent cuina i menjador. Va ser una escola amb un fort caràcter, que traspassava l’àmbit escolar per a integrar-se en la vida religiosa de la ciutat.


L’escola va perdurar fins a l’any 1957, moment en que la gent va preferir cursar els estudis de Batxillerat, als de Comerç que impartien en la Salle, i aquests en no poder adaptar-se a les noves modes van tancar el centre educatiu i la comunitat de religiosos va marxar de Tortosa. 


De l’edifici no resta res excepte les fotos i els records de la gent, situat a l’eixample de la ciutat al carrer Despuig i S. Joan de la Salle, va quedar engolit per la mola de l’edifici Orleans.

Postal editada per Àngel Toldrá i Viazo.

Un jardí i pati, el Balneari

Gràcies a les fotografies que va realitzar Salvany i Blanch a inicis del segle XX, podem tenir constància de com eren aquests jardins del Balneari, unes instal·lacions inaugurades a l’últim quart del segle XIX, propietat de Manuel Porcar i Tió. Un espai pensat exclusivament per a la burgesia on passar temps d’esbarjo i descans.


La raó del per què queda inclòs dins d’aquest recopilatori, no sols és per la fisonomia de jardí tancat, sinó també perquè anys després albergarà a les seves instal·lacions en desús (el balneari es va mantenir en actiu fins a la Guerra Civil)  un centre educatiu i religiós, el jardí passarà a ser el pati de l’escola i del novici.

Les Salesianes o Filles de Maria Auxiliadora, van arribar a Tortosa al 1959 i van ocupar les dependències del antic balneari fins a l’any 1979, ja que el seu projecte no va reeixir i l’ordre va abandonar la ciutat. Van començar com centre de novícies i després van obrir classes de parvulari i de l’Educació General Bàsica.

Actualment aquest jardí es pot visitar parcialment, ja que sols resta la part que actualment és anomenada Jardins del Princep a Remolins.


Fotografia extreta del fons Salvany Blanch. Biblioteca Nacional de Catalunya.

El claustre de la Seu

És un dels espais més tel·lúrics de la ciutat, per el seu fort lligam amb la terra i el lloc que ocupa. Espai anteriorment ocupat per la catedral romànica, la mesquita major de la ciutat, els temples visigòtics i molt abans ja els romans i ibers. Un espai urbà des dels inicis de la mateixa ciutat de Tortosa, Turtuxa, Dertosa...



Un espai trapezoïdal construït al segle XIII, amb un gòtic molt auster. Servia per a donar pas i distribuir les diferents dependències de la canonja, a la fotografia d’Àngel Toldrà es pot veure la seva configuració a inicis del segle XX, amb el primitiu brocal de pou i l’enjardinament en quatre parterres i caminets interiors marcats en maó, tot tancat amb les reixes que posteriorment seran extretes a l’igual que el jardí. 

El pati organitzador de l’Escorxador

Es tracta d’un edifici clarament modernista construït al 1908, signat per Pau Monguió i Segura. Que no sols es va recrear en ornamentació amb tendències cap al mudèjar, sinó que amb aquesta estructura de pavellons i patis (servien per a facilitar la circulació entre les diferents dependències) es volia guanyar amb mesures higièniques dels nous temps.

És un recinte gran, rectangular i delimitant per un mur que unifica a l’exterior els diferents pavellons. Cada un del pavellons estava adjudicat a les funcions específiques d’escorxar els animals; xais, porcs, vedelles..., a les façanes hi estan representats amb els caps dels animals en qüestió. A més el recinte disposava de sales d’aireig, corrals, cotxera,... i sales designades als treballadors del mateix, matadors, inspecció...


A la foto es pot observar el pati de l’entrada que fa també al mateix temps d’espai de recepció, és l’únic dels espais que té l’edifici porxat i comunica de forma aixoplugada tres pavellons diferenciats, a més també es pot apreciar la reixa de forja, és l’únic espai que té comunicació directa amb l’espai públic.


Fotografia de Ramon Borrell i Codorniu, de principis del XX. A la qual encara es poden observar diferents elements que ens mostren que l’obra no estava acabada, com el munt de sorra, cabassos,...

El claustre de Sant Domènec

Els dominics s’estableixen a la ciutat el segle XIV, sent la seva primitiva casa una torre de la muralla del sector del Rastre, coneguda com la casa dels predicadors. És a partir del 1520 que el convent agafa rellevància i el seu complex es va ampliant fins albergar la formació de teòlegs, passant llavors a conèixer-se també amb el nom de Col·legi de Sant Domènec i Sant Jordi o popularment dit “col·legi de baix”. La gran fama que aquesta institució va assolir, va fer que a la populosa Tortosa del segle XVI aconseguís el favor de l’emperador i la construcció d’un col·legi annex per a la instrucció dels moriscos, que es va nomenar Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, formant el conjunt dels Reials Col·legis.

Llavors van ser els primers estudis que es van cursar a la ciutat amb el rang d’universitaris atorgats pel rei Felip IV, el 1645, de teologia, filosofia i arts. Aquesta Universitat va ser abolida a l’igual que tots els estudis a Catalunya el 1717, pel rei borbònic absolutista Felip V, centralitzant tots els aquests estudis a la Universitat de Cervera.

Amb la primera expulsió dels dominics el 1809, l’edifici passarà a ser caserna i hospital militar,  durant tot el segle XIX l’ús de l’edifici s’alternarà entre la funció militar i l’ús religiós. Fins al 1868, quan llavors l’edifici perdrà definitivament el seu ús religiós i educatiu per a passar a ser quarter del destacament d’artilleria de la ciutat, fins al final de la Guerra Civil.


A l’apartat de la Guerra Civil (1936/39) cal fer una pausa important, ja que per ser un edifici tant destacat va rebre bona part de les bombes que van caure damunt de la ciutat, deixant l’edifici en l’estat que s’aprecia a la foto que adjuntem, on les dependències conventuals i educatives van quedar fortament danyades, sobretot el claustre. Afortunadament l’atzar va respectar el col·legi de dalt i el pati renaixentista de Sant Jaume i Sant Maties, i l’església conventual del complex. D’aquell període sols va restar la portalada renaixentista amb la inscripció de DOMUS SAPIENTIAE, és a dir Casa de la Saviesa, tot presidit per l’escut de Felip II i l’heràldica dels dominics.


Per sort algú de “Regiones Devastadas” aquell dia va estar inspirat i en la seva reconstrucció va incloure la recreació del claustre dominic. És l’únic pati de la ciutat que, després de patir la destrucció de les bombes, serà reconstruït. L’elecció dels materials potser són un tant desencertats però tot i així és crea un espai únic i evocador d’un passat més esplendorós que l’actual. A l’actualitat alberga l’Escola Oficial d’Idiomes. 


Pati dels Oliver de Boteller

És una mostra més de com part del patrimoni de la ciutat ha estat alterat i perdut.
Palau situat a vora riu, edificat amb merlets com a part de la façana fluvial al segle XV, als anys 60 del segle passat va ser enderrocat i sols la façana es va reedificar en altre espai de la ciutat, just al solar que havia creat la reduïda Casa de la Ciutat.



Al segle XVIII passa a mans dels Villoria, al XIX com a seu del Banc de Tortosa i a inicis del XX com a seu de l’Ateneu. A la fotografia estereoscòpica de Salvany Blanch extreta del fons de la Biblioteca de Catalunya podem observar com era el seu pati, d’arcs apuntats i de carpanell en la galeria de la planta noble i a sobre les finestres de les golfes ricament ornamentades.

El pati dels Quarters.

Edifici borbònic rodejat d’una gran esplanada a forma de pati i ben defensat per tota una sèrie de baluards muralles i fossar (actualment encara visibles). Malauradament no tenim cap fotografia que ens il·lustre algun moviment, assaig, maniobres dels soldats que l’habitaven.

La seva situació no sembla ser la més idònia. Però cal pensar que a la ciutat no es va bastir cap ciutadella i el quarter en aquest indret van fer la funció no sols defensiva, sinó també repressiva cap a una societat (recolzant la seva funció amb el Castell) que havia mostrat tot el seu suport cap a l’aliança austríaca.  Per tant s’havia de mostrar com un edifici imponent i majestuós dominant totes les perspectives de la ciutat de l’Ebre, com a símbol del nou poder.

Tortosa quedarà en poder borbònic després de perdre el setge de 1708, els Quarters són producte de la iniciativa del ministre de Guerra el marqués de Castelar, ja que fins al moment la tropa s’allotjava en casa dels veïns de la ciutat i diferents edificacions repartides per la ciutat.

El projecte finalment va signar-lo l’enginyer i militar Miguel Marín, un edifici de planta  longitudinal i exempt datat al 1739 i finalitzat el  cap a la dècada dels 50 del mateix segle, una tipologia importada de Flandes i dissenyada per Verboom.



Fotografia d’inicis del segle XX, editada per Fototípia Thomas. L’edifici quedarà fora d’ús militar i fortament danyat després de la Guerra Civil, ocupat per gent sense sostre perdurarà fins a la dècada dels anys 60, serà enderrocat per a edificar l’hospital.

Per saber-ne més:
BAILA i PALLARÉS, Miquel A., La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà, Ed.
Antinea, Vinaròs, 1999.

Els patis del Seminari

Una fotografia ben curiosa d’un dels patis de l’edifici del Seminari de Tortosa (1952) d’estil neoherrerià, amb seminaristes jugant al futbol. 



Aquesta entrada la volem dedicar a una persona que des del principi ens ha donat suport i prestat col·laboració en aquest espai: Joan Ramírez. No sols a ell, sinó a una persona que ens ha refrescat la memòria i ens ha parlat d'"il fotógrafo dei pretini", és a dir el fotògraf dels capellanets. Pot ser si o no, la persona que va disparar, tenia present les imatges que l’Angelo Lo Giudice ens esmenta del fotògraf neorealista italià Mario Giacomelli.
Aquí deixem dues mostres d'aquestes fotografies dels anys 50 del segle passat.




El Palau Despuig

És una mostra més del gòtic que tenim a la ciutat. Una fotografia del pati d’un dels palaus medievals que han sobreviscut fins als nostres dies.


Situat al carrer de la Rosa, es tracta d’un edifici de tres plantes que ha passat per diferents usos fins als nostres dies, datat entre els segles XIII i XVI. Inicialment formaven un sol cos amb el palau gòtic del costat (Palau Oriol) actualment aquesta annexió s’ha tornat a realitzar a l’ajuntar-los per ampliar l’escola i conservatori de música.


El seu pati consta d’una escalinata exterior amb galeria d’arcs ogivals sobre columnes quatrilobulades  i capitells senzills de decoració vegetal. El seu nom deriva del propietari, els Despuig, i és el lloc on té lloc el cinquè col·loqui del llibre de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, és la casa de Lúcio, àlter ego de l’escriptor Cristòfol Despuig. 

Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties

Una fotografia força interessant cedida pels germans Otero, del pati exterior del Reial Col·legi, ja que sempre que parlem d’ell fem referència al claustre, però ara aquí prestarem atenció a l’aspecte exterior, que va quedar totalment reformat a les últimes actuacions a l’edifici.


A la mateixa es poden observar diferents dependències annexes a l’edifici principal i la tanca que tancava el perímetre, en aquell moment, del col·legi de Sant Lluís, actualment desaparegudes totes dues estructures.

A més la portalada, una porta retaule datada a l’any 1564, concebuda com arc de triomf  de tres cossos amb elements que fan referència als temes del saber, religiosos i als patrons Sant Jaume (patró d’Espanya) i Sant Maties (patró de l’Emperador Carles, per nàixer aquell dia), amb clara influència de l’arquitectura italiana del renaixement.


Fragment d’una fotografia d‘un grup escolar del col·legi de Sant Lluís, realitzada per Ramon Borrell a la segona part de la dècada dels anys 20 del segle passat, del fons de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

El pati de l'hospital


En aquest cas farem una recopilació d’usos que ha tingut aquest edifici des de l’actualitat fins on sabem. Ara mateix alberga els jutjats des de l’any 1971 però abans va ser la casa de la Vila, és a dir l’Ajuntament de Tortosa més o menys entre principis del SXX fins la construcció de la nova seu al carrer Pescadors. La seva funció principal en el temps va ser la d’Hospital de la Santa Creu, edifici barroc reedificat cap al segle XVIII per a donar servei com a hospital sent el més gran en nombre de llits de la província de Tarragona. Tot i així abans d’hospital va ser seu de l’Estudi de Gramàtica i d’ací el nom de la plaça on s’ubica l’edifici.


Fotografia de Salvany Blanc, extreta del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antic.

Un reportatge de Tortosa Antiga al setmanari l’Ebre


Des d’aquí donar les gràcies al setmanari de L’Ebre i Vanesa Adell, per donar a conèixer i fer ressò al nostre projecte.


Tot i així ens cal matissar una dada apareguda al reportatge, al respecte dels set ponts de la ciutat de Tortosa. Amb questa afirmació fem referència als passos sobre el riu Ebre (3) i als situats sobre el Vall (4), ho volem explicar per evitar confusions als respecte.

Sobre el riu Ebre: 1. El pont de Barques, el més històric de la ciutat i posteriorment el pont de la Cinta, 2. El pont del Ferrocarril, 3. Pont de l’Estat.

Al Vall hi trobem quatre passos al seu llarg de la ciutat, la majoria d’ells d’època medieval i veritablement històrics, gràcies a ells la ciutat va desenvolupar-se cap al sud: 4. Pont de la Peixateria, situat a l’actual zona del Paiolet (encara es conserven les voltes gòtiques), 5. Pont de Pedra, al carrer de la Rosa (encara es conserva la toponímia del lloc), 6. Pont de fusta, situat a l’altura del Portal del Romeu (s’anomena així, ja que no hi ha constància de la construcció en pedra aquest lloc), 7. Pont del portal de l’Escorxador, situat a l’altura de la plaça mossèn Sol (dit així per coincidir amb la homònima porta del clos murallat). 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...