Anatomia d'un llaüt

Llaüt o llagut segons el lloc o el parlant, eren les naus més correntes que transitaven el riu no fa tant de temps, eren unes naus allargades d’uns 20m d’eslora i de mànega uns 2m i podien transportar entre les 20 i les 40 tones, no tenien coberta i sols disposaven de dues cambres on guardar estris o guarir-se de l’oratge o per dormir.



Així doncs a partir d’aquesta fotografia he realitzat un dibuix per facilitar l’enteniment de les parts i a més per anar recuperant determinats mots que no fa gaire eren ben corrents a la nostra ciutat i territori.



La quilla (1) és la peça de fusta que talla l’aigua i va de proa a popa i sobre ella es munta la carcassa del buc, la galta(2) era el lloc on es pintava el nom del llaüt a proa, els bitons(3) són les fustes on amarrar caps. Els taulons de remar (4) eren mòbils, sols es posaven si calia remar. La perxa (5) resta al buc, ja que no calia usar-la i acompanya l’arbre i el banc d’arbrar (6), ja que sembla que el llagut va a favor de la corrent i no necessita de veles. El buc (7) era el cos principal de la nau sense arbres ni les eixàrcies, a la part del mig es situa el banc central (8) és un banc que serveix per a reforçar el buc, a més de seient, té un forat per on passar l’arbre i encastar-lo en la part inferior (ungla) en la primola: que és on descansa l’arbre i està subjectada als medisos. El corral i la mula/matxo (9) i (10), és el lloc on es situava l’animal quant no sirgava, el dalí (11) era un bastó més gros que les perxes i servia per obrir camí trencant branques al riu o temptejar el fons del riu, el daliner es situava a proa i es recolzava en ella per fer més força i ajudar a avançar el llaüt. A la part de popa la cambra (12) lloc reservat per al patró (15) de la nau on poder guardar les seves coses o dormir, l’arjau (14) és la peça horitzontal que facilita el moviment del timó i a la coberta els caps (13) que són el nom que reben totes les cordes de la nau. Els homes que treballen a bord són els peons (16) i acaten les ordres del patró. En aquest cas remen, subjectant els rems (18) a els escàlems (17), peces de fusta per subjectar els rems situats a la part superior de l’orla (19) que és la barana de la nau. Altra vegada a proa hi trobem la sama (21) era el lloc on dormien els peons i guardar altres estris com per exemple els de cuina, a la coberta d’aquesta la sègula o sirga (20) corda llarga que servia per sirgar: estirar l’embarcació contra corrent.