El museu de Tortosa

El museu de la ciutat reobre les seves portes, amb la denominació de Museu de Tortosa, històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre. A l’escorxador modernista de Pau Monguió.

Però els seus orígens ens porten a finals del segle XIX, on un arquitecte que treballava per al municipi i pel bisbat va començar a recopilar i recollir restes arqueològiques per tot el territori. Joan Abril i Guanyabens no ho va tenir fàcil, agafant el testimoni del jesuïta Fita. Mossèn Sol durant les obres de la cripta va dir que feia el “tonto” recollint ceràmica, altres cabassos plens de testes van anar a parar al riu, fins i tot a la Verdad de febrer de 1900 relata: “la ineptitud y crasa ignorància  de los eternos enemigos de Tortosa habían vuelto a esparcirlos y tratando de convertirlos en machaca”, aquesta és una notícia de com el protomuseu que va començar a fer Abril al pati de la Mercè havia estat un fracàs i com molts dels elements que hi havia, van ser fragmentats i trencats: “eran aprovechados por un vecino constructor de carros para apoyo de sus cachivaches donde hierve y calienta sus maderas”. Tot i així aquell any amb el beneplàcit dels González es va començar el projecte del museu de Tortosa.

No va ser fins al 1910, que finalment es va obrir el museu amb el nom de “Museo arqueológico municipal de la Ilercavónia”, amb una seu definitiva a l’església de Sant Domènech, temple que llavors va recuperar la ciutat, ja que era propietat de l’exèrcit després de la desamortització.

Tot així no tot van ser destrosses patrimonials, sinó que molts pagesos, prohoms, religiosos..., de la ciutat i la seva comarca, van fer donacions al museu en una exaltació patriòtica i localista. Un exemple el trobem al novembre de 1900 on diu a La Verdad: “El escultor D. Ignacio Beltri, un ídolo de barro, encontrado en los cimientos de la Iglesia de la Ampolla que parece fenicio” o “D. Vicente Benet restos escutóricos de arquitectura gòtica”.

A la postal editada per Fototípia Thomas, es veu l’espai ple de material arqueològic i artístic exposat a l’estil noucentista que deriva de les exposicions del Louvre, inaugurat 1793 arran la Revolució Francesa i que és comuna a gran part d’exposicions del museus de l’època. Una col·lecció de material històric davant de l’estètic, objectes com ceràmica, bronzes, pedres, làpides..., que ompliran les vitrines i l’espai de la sala procedent d’excavacions sistemàtiques, (Joan Abril fins i tot, assenyala els jaciments de la cuitat al seu plànol de l’any 1909 amb un cercle i un punt). Llavors unes col·leccions que tenen un tarannà privat, passen a titularitat municipal amb la voluntat de la conservació i la divulgació. A més es pot veure com també s’exposava la part més “estètica” al mateix espai, com son les obres pictòriques.

Tanmateix amb el naixement dels museus, apareixen els de titularitat nacional. Al 1808 José Bonaparte intentarà la creació d’un Museo Nacional a la manera francesa. Projecte que no reeixirà fins després de la guerra de la Independència amb Fernando VII el 1819, anomenant-se Museo Real. Posteriorment sortiran les Reials Acadèmies que es van professionalitzar i van anar aglutinant en els caps de província els Museus de Belles Arts, on també quedaran incloses les col·leccions arqueològiques que surten a l’últim quart de segle XIX.  Tortosa al ser una ciutat important, però sense capitalitat va quedar exclosa d’aquest entramat museístic, tot així Marcel·lí Domingo, ministre a la  segona República, va intentar incloure el museu a la xarxa de museus de l’Estat per evitar costos al municipi i garantir el seu funcionament, però tampoc aquest fet va ser dut a terme, llavors el museu de la ciutat va passant per diferents estats i penúries fins al seu abandonament i tancament de portes el 1997.

Detalls del Museu, fotos realitzades per Salvany. Font Biblioteca de Catalunya.