Com la gran majoria d’edificis de major volum
de la ciutat la seva funció anat canviant i difícilment hi trobarem que els
espais es dediquen als mateixos usos per als quals van ser creats. Aquest és el
cas del casalot dels jesuïtes, de seminari, institut... del carrer Montcada i
que actualment no és altra cosa que un descampat, en espera a la construcció
d’un edifici d’última generació per albergar delegacions de la Generalitat i l’obertura
d’un aparcament.
Per molts és recordat com l’edifici de
l’institut (1928) de la ciutat, per altres com una seu provisional de l’escola
la Mercè (1970).
Però cap d’aquestes funcions educatives va ser
la inicial. L’edifici (1642) i la seva església conventual, la més gran de la
ciutat després de la Seu, van ser bastits pels Jesuïtes com a col·legi, fins al
seu abandonament i expulsió de la congregació l’any 1767. Llavors és quan l’edifici agafa més fama, fins i tot en molts casos es canvia el nom del carrer
Montcada pel carrer del Seminari. El Seminari Conciliar s’ubicarà allà l’any
1842.
El 1982, l’edifici queda declarat en ruïnes i
restarà abandonat fins a la seva demolició. A la dècada dels 50 l’església
contigua va ser demolida per Regiones Devastadas, a causa dels desperfectes de la revolució del 1936 i els bombardejos dels anys següents, i al seu solar es va fer una
pista esportiva.
Malauradament del pati no tenim cap fotografia
disponible per a publicar-la i donar a conèixer aquest espai, sabem que era un
espai rectangular al qual hi donaven les diferents galeries que donaven accés a
les aules. Les dues imatges que adjuntem son dos fragments de fotografies de
Ramon Borrell i Codorniu. La primera presa des del Sitjar, on es veu una
perspectiva de la ciutat amb les cobertes de l’edifici i de l’església, la
segona és altre fragment de la façana de l’edifici i de l’aspecte que tenia el
carrer Montcada a inicis del SXX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada