La reconstrucció del Pont de l’Estat, VII

A les dues primeres imatges el que més ens crida l’atenció és el gran cabdal que portava el riu, aquell hivern.  La riuada del 1940, en plena postguerra,  va fer desaparèixer les barques de formigó que sostenien la passarel·la provisional de peatge, deixant fins al final de la inauguració del pont, el pas de mercaderies a mans del pontó o pas de barca. Aquesta comunica la zona del Mercat amb la zona de la Casota, una barcassa que s'ajudava d'una maroma per travessar el corrent del riu.

A la primera imatge al fons es poden veure dues d’aquestes barques de formigó, també és interessant fixar-se en quin estat continuaven la majoria d’edificacions a la ciutat, un any després del final de la guerra. La Casa Llorca, encara mostrava les seves entranyes als passejants, pels traus de la façana del pati. Al igual que la següent fotografia on podem veure que cap de les finestres i portes dels balcons té vidres, tot i ser hivern i estar habitat. Fixeu-vos amb la dona dempeus al balcó del xamfrà i els xiquets del pis de dalt, a més de la roba estesa. 

Segurament va ser tot un esdeveniment. La  ciutat assolada començava a pavimentar el pont. Sense la passarel·la i per evitar la lentitud de la barcassa de pas, aviat deixaran passar als civils pel pont, malgrat no estar acabat, per travessar a l’altra riba.

Tot d’una emprenia una reconstrucció que serà tan traumàtica per la ciutat. 
Imatges cedides per Ignació Irazuzta Ugarte.