Dins Tortosa

Si sou del territori, ho direu sense pensar, sense ser conscients del que entranya l’expressió “dins Tortosa” ja que ha quedat interioritzada pels parlants de la zona. Però si sou de fora i seieu a una terrassa, bar,... podreu escoltar: “Ahir vaig anar dins Tortosa a...” No cal anar molt lluny, l’Ampolla, l’Aldea, Roquetes, Aldover..., que també, la mateixa expressió es pot sentir a ciutat: Ferreries, Sant Llàtzer, Bítem, Jesús,...

És comú a les nostres ciutats fer referències a aspectes medievals que han perdurant fins a l’actualitat. Dins Tortosa, fa esment al clos murallat, és a dir, a travessar els portals per a entrar a fer gestions, compres, passejar,... Per posar diferents exemples, a les ciutats pròximes també ho trobem: a Barcelona el Portal de l’Àngel, ni portal ni àngel i continua sent el punt de trobada de milers de persones. A València el carrer Trench, sembla un cognom, però fa esment al trenc del pany de muralla àrab per facilitar el pas cap al Mercat i encara hui en dia és el carrer més transitat i comercial de la zona.

Son vestigis medievals, petites càpsules del temps, que perduren fins a nosaltres i segurament ens sobreviuran.

Dins Tortosa. A Tortosa s’entra al clos murallat, per anar al metge, a l’advocat, per a comprar, per fer algun tràmit, per anar al Mercat... Però amb el temps l’expressió s’ha anat acotant a una zona en concret, a la zona que sempre ha estat la més dinàmica i comercial. A la vora de les drassanes, la llotja i del riba-rec: el desaparegut barri de Pescadors. A partir de la Guerra Civil amb la seva destrucció i  reconstrucció del nou centre administratiu de la ciutat amb l’Ajuntament, edifici de Correus i Telèfons, l’expressió “a dins Tortosa” s’ha apitxat a aquesta zona, tot i així amb la creació a finals del XIX de l’eixample burgés (fins la via del tren i conegut popularment com Ensanxe), tant pròxim el concepte “dins Tortosa”, s’ha anat ampliant cap al sud incloent el nou centre projectat per Sebastià Cabot i desenvolupat posteriorment per Víctor Beltri i Joan Abril. Incloent així en aquesta zona la principal àrea de sector serveis i comercial.

La tendència general ha estat en abandonar els antics centres comercials al voltant de la Seu i els eixos medievals, per desplaçar-los cap al sud a redós de la burgesia que s’estableix a la zona i la facilitat del trànsit rodat, sent el pont de l’Estat com una barrera abstracta d’aquest fet.

La designació dels barris i la seva simplificació

Hem intentat fer un petit croquis dels barris del nucli antic, basant-nos amb el mapa d’inicis del segle passat, editat per Espasa-Calpe inclòs a la seva Enciclopèdia Universal i traçat sobre l’original de Joan Abril i Guanyabens.

Actualment els habitants de Tortosa i el seu àmbit territorial ha tendit a reduir a quatre els mots que defineixen les parts de la ciutat o barris. Ferreries a la dreta del riu, Remolins a tota la zona nord ha partir de la catedral, Rastre a tota la zona centre i dins Tortosa a la zona comercial de la ciutat. Al mapa amb rètols negres.

Amb la parla i amb el seu ús es tendeix a simplificar i globalitzar, i a fer una part el tot. Així amb les ciutats i les seves parts amb el pas del temps també passa. La peculiaritat o la part més característica per bona o dolenta passa a designar la zona completa.

Així és com amb el creixement de la població a la riba de la dreta, sent actualment el barri més poblat de la ciutat, es constitueix Ferreries, nom relativament modern per englobar els diferents mots que designaven els espais urbans de la zona: Raval de la Creu, la Casota i Sant Vicent.

Remolins és a la part nord. La població comença a denominar així a la ciutat a partir de la zona de la catedral i l’escorxador cap al nord. El mot apareix aviat als textos fent referència a l’acció de la corrent del riu al passar per la zona. Actualment és una zona amb fort caràcter i engloba el barri de Sant Jaume i els que van ser els calls jueus de la ciutat, el nou i el vell.

El Rastre és el mot que s’utilitza per nomenar tot el centre de la ciutat. Com hem dit abans aquest esdevé per globalitzar en negatiu, fortament abandonat i degradat. Encara que és la zona monumental. El nom li ve del barranc, que al passar per la ciutat passarà a designar-se Vall i la travessa d’est a oest. El mot que va ser emprat inicialment per designar el primer eixample de la ciutat agafarà rellevància per a postergar o no, altres noms com el de Santa Maria, Castell, Garrofer o Santa Clara. Santa Maria es desenvolupa al voltant de la catedral sent el veritable centre de la ciutat aglutinant poder religiós i civil. El Castell i les seves costes, desenvolupades a la falda del turó de la Suda, i actualment força despoblat, va ser conegut i molt popular per l’activitat que allà es desenvolupava: el barri de les meuques. A l’altra banda del Vall i sent l’eixample medieval i a la falda d’altre turó, el Sitjar, hi ha el que relativament per a molts és encara una excepció, Santa Clara, ja que manté una certa identitat clara i diferenciadora de la resta del nucli antic de la ciutat. Per últim el Garrofer, possiblement el més desconegut per xicotet en quant a extensió i comunicador entre Santa Clara i l’eix de Sant Blai, de carrers molt estrets i intricats.