Amb la construcció del Mercat, a dins Tortosa,
la gent es quedava sense lloc on passejar. La destrucció del passeig de la
Ribera, que al mateix temps ocupava la platja fluvial que van ser les drassanes
medievals de la ciutat, va fer que la gent travessés els portals per sortir
fora ciutat, a passejar.
El lloc seria una filera de plataners i
moreres a la vora del Camp de Titets, les noves drassanes, a la vora dels
calafats i de les barraques dels mestres d’aixa. Aquell espai anirà guanyant en
fama i predilecció ciutadana. Fins que al 1884 guanyen la partida els
passejants i les drassanes seran traslladades al marge dret del riu,
constituint-se en aquesta zona el Parc del Temple.
El seu desenvolupament va de la mà del
creixement dels eixamples de la ciutat, projectat a la manera francesa, el parc
constarà d’un passeig central rodejat de parterres i glorietes. Que amb el
temps s’anirà ennoblint, uns exemples seran: la construcció de l’Escala de Pau
Monguió, la creació de fonts i llacs, escultures, fins i tot el trasllat de la
Llotja medieval... Perfilant-se com el lloc idoni d’esbarjo de la ciutat i de
la seva burgesia.
I és aquí, en el seu ennobliment on, en
aquesta entrada, ens aturem. Ens aturem per parlar de l’escultura que va
finançar el consistori per homenatjar a uns dels escultors més importants de
l’Estat al segle XIX; Agustí Querol i Subirats (1860-1909).
És l’any 1918 i l’escultura-monument és
encarregada a un altre escultor tortosí José Cerveto: Un bust de l’escultor
sobre una columna i peanya hexagonal a la zona de les palmeres (part nord del
parc, abans havia estat situada a l'espai modernista del Llac Vell). El motiu de la seva creació va ser la celebració de la gestació del que
seria el primer museu monogràfic de l’Estat: “Museu Querol”. Obres que
provenien del seu estudi madrileny serien exposades a la ciutat de l’Ebre.
Al final tot se’n va anar en orris. Per
oblits, desinterès i falta d’astúcia, la ciutat de Tortosa va perdre una gran
oportunitat, tot i tenir a la família de la seva part. Però no sols, la
concepció de la creació del nou museu va quedar en res, la mateixa escultura
del Parc acabarà desapareixent, arraconant l’homenatge d’aquest tortosí.
Perdoneu, però no podem concretar el per què de la seva
retirada: qüestions polítiques?, feia nosa?, la Guerra? amenaçava ruïna?... no ho
sabem.
El fet és, que la seua ciutat natal es sumava i es suma a perpetuar aquest oblit, d’aquest escultor que va adquirir fama mundial. La
seva filla Sílvia va intentar reanimar els projectes del museu a Tortosa durant
la postguerra, però l’alcalde “nodemocràtic” de llavors, mai va respondre a les
seves cartes.
Tot i així
pensem que encara estem a temps de crear un nou pol d’atracció cultural
per a la ciutat de Tortosa.
La recuperació i la dignificació d’aquest artista
depèn de nosaltres, es pot fer una bona tasca, al voltant del seu entorn i
reputació. ESTÀ A LES NOSTRES MANS. És impressionat els milers d’actius que té
la ciutat i que son desdenyats, cal reactivar-los, tot i que siguin projectes
de segles passats.
Fotografia: postal editada per Lucien Roisin, Barcelona. Anys 20 del SXX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada