No deixen de ser una aportació més que va fer
el conflicte, tan un bàndol com l’altre. Una manera ràpida de comunicar, de transmetre
sensacions aquells que vivien en un determinat territori.
En aquest cas ens traslladem a Roquetes, al
seu carrer Major.
Pintades que van ser realitzades just al
moment d’entrada de les tropes franquistes a la riba dreta del riu i que moltes
d’elles encara perduren en els murs i carrers de Roquetes, segurament mai
esborrades per por mentre va durar la llarga dictadura i posteriorment per
deixadesa.
Uns graffitis que van ser realitzats amb
rapidesa (missatges, escrits a mà) i altres amb la cura d’una plantilla (les
fletxes, en altres casos apareix la cara de Franco o Primo de Rivera) que anava
repetint-se cantó a cantó, poble a poble, que queia.
La tècnica en qüestió s’anomena l’estergit,
utilitzat des de sempre, va guanyar presència al món de la guerra per l’ús que
van fer d’ell els americans en el marcatge de l’armament i posteriorment els
feixistes italians, anys 20, en l’aplicació de la propaganda de carrer per
ràpida i econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada