Fotografia que il·lustra els aiguats a
Catalunya l’any 1907. Publicada a la Il·lustració Catalana, presa des del
Castell, ens mostra el desbordament del riu Ebre al seu pas per la ciutat
afectant les dues ribes.
La vista a més de mostrar-nos la riuada
d’aquell any, ens mostra el Barri de Sant Jaume, amb la seva església, el
començament de les obres de l’Escorxador (parcialment inundades) i el sostre
del convent dels Carmelites descalços ubicat al carrer Santa Anna.
El convent dels carmelites a Tortosa.
L’ordre es va establir a la ciutat cap al 1590
i se’l va conèixer com el Convent del Miracle, per situar-se en aquesta torre
de la muralla, prop del Portal de Tarragona. L’edifici (cases adossades) i el
santuari de la Mare de Déu del Miracle, va quedar parcialment enderrocat a
causa de la Guerra dels Segadors, però aquestes edificacions es van refer
(1683) i no es van abandonar fins 1708. La proximitat del monestir a la muralla
va fer que tornés a quedar en ruïna durant la Guerra de Successió, al 1712
l’ordre decideix obrar un nou edifici al centre de la ciutat, a l’encreuament
del carrer Santa Anna i Ratlla de Sant Jaume.
Les obres del monestir van començar el 1753 i
l’església començarà a bastir-se cap el 1764, quedant consagrada el 1802.
Església d’un estil barroc, era d’unes mides modestes, amb una planta de creu
llatina i al seu transsepte una cúpula sobre tambor, com a element més
destacable. A l’esquerra de la imatge (de la riuada) les dependències conventuals al voltant
d’un pati central, (en aquest cas un espai adaptat a les noves funcions de
presó de la ciutat), a la mateixa fotografia es pot apreciar com moltes de les
obertures i galeries del pati estan
tapades parcialment. La seva façana com es pot veure a la foto presa per
Ramon Borrell i Codorniu, a principis del segle XX, mostrava al carrer Santa
Anna un fort desnivell, salvat per dues escales corbes que donen accés a un
replà on es situen les tres portes de les dependències conventuals. Una façana
que incorpora trets barrocs com és la disposició dels elements arquitectònics
(finestres i capella central) a diferents nivells, més una estructuració
rítmica a tres bandes que dóna dinamisme, reforçat per les línies corbes
laterals i com a tancament un frontó amb petit òcul.
Després de la seva exclaustració el 1835 i
cremar la seva biblioteca i arxiu segons Miravall, l’edifici propietat de
l’estat mai va tornar a tenir un ús religiós, a les dependències del convent es
va instal·lar primer un magatzem de sal, com a refugi de mendicants,... Fins
que el 1848 es va destinar a presó municipal (ús que té quan es realitzen les
fotografies), fins a l’inici del conflicte de la Guerra Civil (1936). Els
revolucionaris van procedir a derruir l’edifici, ja que a més de contenir la
presó, hi havia la caserna militar.
Amb la victòria del Generalíssim Franco, la
instauració d’una nova Gestora Municipal i la Dirección General de Regiones
Devastadas, es va decidir que l’edifici (convent i església) havia sofert danys
irreparables a causa de la revolució i de la guerra. Per tant era necessària la
seva destrucció. Llavors era la tònica general del franquisme, sens dubte molt
més barat enderrocar que no pas restaurar o reconstruir, l’edifici veí de
l’església de Sant Jaume correrà la mateixa sort.
A la última fotografia realitzada per DGRD el solar restant de l’antic convent i presó, on s’aixecarà un dels edificis més representatius de l’època: el grup escolar de
Remolins.
