La Mare de Déu dels Àngels de Tortosa a mans de Jaume Perepons

A les diferents entrades que hem estat publicant sobre aquestes taules gòtiques estem resseguint el camí que les va portar al MNAC, però a la inversa.

Qui va vendre les pintures a Plandiura (posteriorment passant al MNAC), va ser el tortosí Perepons després d’una llarga negociació i varis intents fallits de col·locar les taules al mercat d’art estranger. Però anem a pams!


Com hem vist en anteriors entrades, col·leccionar art va ser moda en aquell moment a la ciutat. Diferents famílies benestants i intel·lectuals van aconseguir formar col·leccions bastant dignes, fins i tot arribant al punt de sortir al llibre-guia Levante d’Elias Tormo publicat al 1923, d’aquestes taules en qüestió publicà: retablo admirable de Pedro Serra o de Luis Borrasá, principios del siglo XV, procedente de Sta. Clara.

Borrell va accedir a les dependències privades de Diego de León per a realitzar la foto del Retaule dels set goigs de la Mare de Déu i Salvany accedí a les dependències de la casa de la senyora Lamote, realitzant dues estereoscòpiques de les taules gòtiques de la Mare de Déu dels Àngels.

Sabem que és la casa de la senyora Lamote, ja que Salvany és l’únic que anota al seu quadern de viatge. Clara Lamote de Grignon i Bocquet, era filla de Lluís de Grignon Lebiaj i germana del músic Joan Lamote de Grignon. Aquesta família entre els seus objectes d’art i arqueologia, posseïa la làpida trilingüe de Tortosa.

Des del 1916 el propietari de les taules gòtiques és Jaume Perepons i Brunet, fill de l’alcalde homònim i d’Elvira Brunet i Illa.

Jaume i Clara eren matrimoni evidentment, i segons el canonge Matamoros a la seva casa tenien una “Tabla notabilíssima”, sent la primera referència escrita sobre la peça i publicada al 1916 a El Restaurador, i diu així: en la actualidad la posee un vecino de esta ciudad, ostentándola como la más preciada y esplèndida presa de los salones de su casa. I continua: Sería una lástima que, con el tiempo, obra de tan alta prosapía artística y representación excelsa de una época clásica de la pintura patria, fuera a parar a manos extrañas, lejos de Tortosa, o siquiera Cataluña, donde es justo se conserve como resto glorioso del pasado.

Molt segurament el canonge Josep Matamoros, començava ha estar al cas dels intents de la venda de la peça i a l’article, fa un crit d’ajuda que malauradament ningú escolta.

Imatge de la guia Calpe d'Espanya, publicada al 1923, on es veu que part del territori de les Terres de l'Ebre queden englobats dins la denominació de Levante III. Segons la guia Provincias valencianas i murcianas.



Font:  C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals  NII. Barcelona, 2011.
Imatge: Fons Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...