Va haver el Cinema Doré, que després va ser el Cine Goya.
Al costat (de cara a l’estació) estava el Teatre-Cine Frontón, jo encara hi vaig anar diverses vegades. Els Cine Fèmina i el Cine Coliseum eren els dos més moderns fins que es va inaugurar el Cine Niza (finals dels 50?). Durant uns anys va ser la “Sala de Cine de Ensayo”.
Crec recordar que al tancar el Niza es va obrir el Cine Montepío, però ja havia començat el decliu dels “cines”.
Apart al Centre de Comerç i amb la participació del Club Universitari, entre els anys 55/60 es projectava cinema i també al Patronat Escolar Obrer, amb la decidida intervenció de Mossèn Joan Antoni Martínez, es promogueren els cineclubs i cinefòrums. Ell i Mossèn Ovidio Tobíes li donaren un sentit modern i obert.
Memòries cedides per Joan Otero i Joan Ramírez.
Fullet de programació que editava el Cinema Fèmina de l'any 1949.
Enviat per Joan Otero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada