El baluard de les Bruixes


Aquest petit baluard de nom evocador, forma part del sistema defensiu de la ciutat de Tortosa. Més concretament situat al mur de la Cortadura, és a dir: reforçava les defenses de la vila per la part nord.

Un baluard molt possiblement bastit al segle XVII amb les noves directrius de la defensa de les places fortes. Un baluard que abandona les formes arrodonides per dissenyar-se de forma angular, pentagonal, terraplenat i les parets en pendent. Amb l’arribada de les tropes franceses i de la nova planificació defensiva de la ciutat rere el setge (1708), el mur de la Cortaura (molt possiblement d’origen com a mínim medieval) agafarà una rellevància singular.


El pany de muralla que contenia el portal de l’Assoc i dividia la Vilanova de la ciutat, se li afegia un baluard bessó: bastion de la Riviere, és com el van nomenar. A tot el sistema defensiu calia sumar-li una gran esplanada, bones troneres, un fossat, un camí cobert i un glacis. Fet que va contribuir a perdre patrimoni medieval com era convent de la Ràpita (monges santjoanistes arribades cap al 1484) i el temple de Sant Nicolau. Gràcies a estar situat a tocar del turó de la Suda, ha tingut més bona sort que la resta de l’edificació defensiva i ha perdurat fins als nostres dies quedant ocult  i inclòs dins del nou passeig de Ronda.

Ja a la foto de principis de segle passat, a l’acolorida es pot apreciar tot el sistema defensiu abans tractat, en groc el Baluard de les Bruixes i en verd la muralla de la Cortadura que baixava per l’actual carrer homònim (tancant el barri de Sant Jaume) , a sobre d’ells la imponent muralla de la Suda. I una Esplanada de Remolins que començava a repoblar-se altre cop. Principalment per la rajoleria Anguera (1882/1909?) i pel Teatre del Balneari del Porcar, situat tot just darrere de la fàbrica; actualment el terraplè encara es conserva, i conté una pista esportiva.

Res no és per a sempre i la rajoleria donarà pas a la cooperativa Sant Jaume, que al seu torn actualment alberga una comissaria de guàrdia urbana. Tot i així farem una parada en aquesta terrisseria de Pere Anguera i Farnós. Una fàbrica amb un forn cel·lular Offman de vapor, que podia produir fins a 10000 peces, a més de fer rajoles, teules, taulells, manises..., també es venia carbó artificial o com deia l’anunci “de bolado”, per les tasques de la llar com: forns, per la planxa, brasers... ideal per no fer fum ni olor, a cinc reals l’arrova.

A la següent seqüència una cartografia del segle XVIII, una foto del segle XIX i una visió de satèl·lit actual, del mateix espai.


Almenys alguna cosa ens queda, cuidem-la!
Fotografia de la fàbrica Anguera estreta del grup de facebook: Baix Ebre i Montsià Antic.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...