Modesta i el retratista nazi

La història de Modesta, la tenim plena de buits, de blancs.

Una història que anat al llarg de quatre generacions, transmetin-se oralment. Una refugiada de Barcelona, que va acudir al poble on estaven els seus sogres: la Sénia.

Modesta venia a refugiar-se de les bombes de la capital, amb els seus dos fills: Rosa Maria de tres o quatre anys i Vicentet d’un any. El seu home Vicent marxaria al front i mai més el tornaria a veure, però això ella no ho va saber fins que no va acabar la guerra.

El que tampoc sabia aquesta gent és que a partir del més d’abril del 1938 la població de la Sénia, quedaria ocupada pels aviadors nazis de la Legion Condor.

Curiosament allà va anar a parar altra xiqueta també refugiada, en aquest cas no venia de tant lluny, simplement de Roquetes. Dora Ferré amb set anys, va patir en carn pròpia un bombardeig i el seu pare va decidir separar-la del nucli familiar, començant un llarg pelegrinatge, enviant-la amb la seva tieta primer a un mas dels Ports, a Alfara, al Mas del Patut (Vall Cervera) i per últim a la Sénia, ella serà sorprenentment  la transmissora d’aquesta història.


Rosamari i Dora van ser amigues a la Sénia, un tant alienes i allunyades d’allò que es disputava, entre els anys 1938 fins al final de la guerra. No van tenir por mai dels nazis, per estrany que sembli, aquets soldats del camp d’aviació a l’espera d’ordres es mostraven alegres; donaven xocolata, capses de metall (buides),cantaven, feien cinema, inclús portaven càmeres de fotos.

Dir que no a una passejada a un soldat nazi, carregat d’una càmera de fotos a Modesta li causaria més problemes que no pas beneficis. I aquí és, on es barregen els records de Dora Ferré, les llargues caminades pel riuet fent d’espelma i parapetant a Modesta, una dona casada, amb l’home lluitant contra aquells que ara la festejaven.


El desdeny cap al nazi i tot allò que l’envoltava era evident, ja que els receptors de les imatges ni tant sols van ser els seus fills, sinó que van anar a parar a mans de l’amigueta de la filla, que vivia enfront, tot just a tocar de l’església de la Sénia.



L’aviador alemany era veí de totes dues xiquetes i des del balcó va realitzar aquest picat de Modesta d’esquena xarrant amb alguna veïna a la plaça del poble, sent les protagonistes les ombres. El com i el quant, l’alemany les va revelar i se les va donar a Modesta, és una cosa que malauradament mai no sabrem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...