Amb 53 metres d’alçada, no sols va ser l’edifici
més alt de Ciutat, sinó que també era un dels més alts de tot el Principat al
1914. Aquesta altura quedarà reduïda a causa dels bombardejos durant la Guerra
Civil i posteriorment mai tornarà a assolir la fita de 53 metres. Perdent els
dos últims cossos de l’estructura: el cos del rellotge i el de les campanes.
La postal aquí publicada és un exemple del que
expliquem: la verticalitat. A més va ser una de les imatges més reproduïdes de
la ciutat i amb més difusió, fent del nou temple del Roser i del seu campanar
tot un símbol de la ciutat.
Aquest any el temple de Joan Abril i
Guanyabens, compleix cent anys. Nosaltres amb l’etiqueta de
#laverticaldelaciutat anirem publicant i enllaçant entrades relacionades amb el
tema de l’església del Roser.
La fotografia ens deixa veure alguna cosa més de la ciutat, com són els rais amarrats al raser de la corrent, l'espai que ocupava les drassanes de Solapa amb les seves barraques on treballar el mestre d'aixa, maneres de viure i professions totalment oblidades en l'actualitat. I un pont de l'Estat relativament modern, proporcionant una perspectiva i punts de fuga nous per a la ciutat.
Al mateix temps us demanem la participació i
la col·laboració amb el compartiment de fotos del Roser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada