El relleu romà dels Bau

Aquesta entrada és una col·laboració amb els creadors del Wiki Ilercavònia.

Ens han facilitat aquest article inèdit que versa sobre la troballa d'un fragment del que sembla que va ser un sarcòfag romà, ubicat al barri de Remolins i que va anar a parar a mans d'un dels homes més ...(aquí cada u que pose l'adjectiu que vulgue)... de la ciutat de Tortosa. A més al llarg de l'article us farem una sèrie de links a Ilercàvonia, per si voleu indagar i conèixer aquest espai.


...

Amb la inauguració del Museu de Tortosa -que encara no té aquesta categoria, cal recordar- van tornar a la ciutat un seguit de peces que es trobaven oblidades en museus d’altres indrets. Parlem del motlle àrab descobert al barri de Remolins el juny de 1900 que pertany al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); la pintura de Mariano Ramon Sánchez amb una vista del pont de barques del segle XVIII dipòsit del Museu del Prado i que anteriorment havia estat exposada al Museo de San Telmo de Sant Sebastià; o el plint de marbre blanc (28 x 36 x 20; s. II dC) amb la inscripció Flumen Hiberus que pertany al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT; nº invent. 442). Continuen encara avui en un lloc poc adient l’ara romana (1) encastada a les altures de la Catedral de Santa Maria i les inscripcions dels carrers Oliver/carrer Ciutat.

Cal recordar també com Jesús Massip lamentava en la seua obra un Quart de segle del Museu i Arxiu Municipal de Tortosa (Ajuntament de Tortosa, 1987) que el 1968 no s’hagués recuperat el mil·liari romà de l’Aldea que des del 1895 se trobava a la capital de les Terres de l’Ebre (La Verdad de 23/02/1895).

Però el que tampoc ha retornat a Tortosa és el relleu de “Villa Elisa”, el xalet d’estiueig de la família Bau (2) a Benicàssim. El 24 d’octubre de 1905 l’arquitecte Joan Abril en un article de primera plana sota el títol Trovalla important (La Veu de la Comarca de 28/10/1905, número 147) dóna notícia del     descobriment d'un  relleu romà de marbre blanc (0,4 x 0,56 de llargada [2,30 aprox. originalment]; s. III-IV dC) en les excavacions fetes pel mestre de cases Ramon Grifoll a la fàbrica d'extracció d'oli de sansa que “Rufo Franquet té a Remolins” (3).

De les mans de Rufo Franquet la peça anar a parar als Bau, en data desconeguda però abans de 1948, que l’instal·laren al seu xalet de la Plana Alta. Sabem que l’any 1915 l’industrial José Bau Vergés ja feia estades (4) a la localitat (El Restaurador de 12/07/1915). El 1982 la família Bau-Carpi va vendre Vil·la Elisa, amb la resta d’obres d’art i mobiliari que contenia l’edifici, a l’Ajuntament de Benicàssim. L’any 1999 el relleu va ser objecte d’un treball de Joan-Vianney M. Arbeloa i Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, recollit a Nous Col·loquis III (Un Fragment de sarcòfag romà tardà, de Dertosa), que tornaven a donar notícia de la seua situació. I d’aquí fins avui, o millor dit fins el maig de 2013, quan l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana va iniciar la restauració del baix relleu d’època romana incrustat en una façana lateral, sotmès a la intempèrie i exposat a l'ambient salí del mar.

Segons declaracions de Mauro Soliva, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benicàssim, un cop restaurada la peça serà situada en un altre lloc. Una rèplica ocuparà l’emplaçament de “Villa Elisa”.

Tornarà el relleu romà en prèstec a la seua ciutat d'origen per a l'estrena d'una sala dedicada a l'antiga Dertosa?

ASTOROT (Ilercavònia)
Tortosa, 12 de febrer de 2014


Foto del moment de l'extracció del baix relleu de Vil·la Elisa del web: Benicàssim Cultura.

Notes i referències
(1)En principi hi deia: L(ucio) A[ELIO] / L(uci) [FIL(io) GAL(eria)] / AEL[IA]N[O] / L(ucius) [AELIVS] / CAES[IA]N[V]S / ET VAL(eria) MAR/CELLA FIL(io) / PIENTISS(imo)

(2)Wiki Ilercavònia ofereix articles sobre Miquel Bau Isern, Josep Bau Vergés i Joaquim Bau Nolla.

(3)Vegeu l'article Sabons Rufo Franquet de wiki Ilercavònia.

(4)A “Villa Elisa” (nom documentat ja el 1933) s’instal·là temporalment la família de Joquim Bau Nolla el juliol de 1936, a les portes de la Guerra Civil. Amb Bau fugit a Portugal, el 17 i 18 de juliol registraren el xalet i requisaren el cotxe i els passaports dels Bau-Carpi que acabarien traslladant-se a casa d'uns amics, a Les Useres (l’Alcalatén), un poble d'interior d’uns 2.500 habitants de la diòcesi tortosina, on a primers de setembre de 1936 un grup de milicians enviats pel Comitè de Tortosa els van recollir i traslladar a l'Hotel París (Casa Cristòfol Nicolau Duart) de Tortosa, on van romandre sota vigilància, en una habitació del darrer pis de l'estbliment, propietat de Rosendo Guasch Jesali. El 6 de desembre de 1936 la família Bau (Pilar Elisa Carpi i Esteller i els xiquets Joaquim, José Luis, Fernando, Elisa i Inmaculada Bau Carpi) va ser traslladada en cotxe fins al port de Tarragona on embarcaren al vaixell francès Admiral Teste. Se n'havia autoritzat l'intercanvi per la dona i els fills del general José Miaja Menant (Oviedo, 1878-Mèxic, 1958) cap de l'Exèrcit Republicà del Centre.

Per si voleu contextualitzar Villa Elisa, en el marc de les Vil·les de Benicàssim us deixem aquest enllaç força interessant: Las Villas de Benicásim 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...