Balcons i gelosies, mirar sense ser vist

Fa un temps parlàvem de les cases d’escaleta i de les seves innovacions. Entre aquestes innovacions els balcons. Un espai de connexió entre l’exterior i l’interior dels habitatges, que guanyant en altura havien perdut els patis interiors i per tant els espais no coberts, tan importants fins al segle divuit per la vida domèstica. 

L’eclosió dels balcons va ser tan gran que molts d’aquells edificis que no disposaven d’aquets espais es van apuntar a la moda i en van construir. Cal parlar doncs de la utilització que tenien aquests espais, els balcons, eren la part exterior de l’habitatge i llavors era i és un lloc per mirar i ser mirat, un espai de comunicació d’enllaç entre la vida privada i pública, un espai on desenvolupar alguna de les tasques que dins de la casa eren difícils de fer, com estendre la roba, tenir plantes... Es així com aquets espais rectangulars del SXVIII de dimensions en molts casos reduïts, són els protagonistes dels habitatges i perduren fins als nostres dies.


Aquí introduïm la visió del passeig del Born, Barcelona. És una pintura del XVIII, en ella veiem un mercat, però a nosaltres ens interessa els habitatges de la mateixa, a la seva majoria ens representa cases d’escaleta, amb els seus balcons, coberts per tendals. Uns balcons construïts majoritàriament en ferro d’una peça o llosana i que s’encastaven a la façana de l’edifici, utilitzant de terra manises de colors de cara al terra. A més la pintura és doblement interessant ja que ens mostra una altra de les innovacions que van dur aquestes construccions. Com hem dit era un espai privat, però a la vegada públic, llavors molts d’ells com podem veure comencen a tenir una gelosia, fetes de fusta, les quals permetrien sortir per veure sense ser vist, sent les precursores de les tribunes i miradors que eclosionaran  a finals del XIX i XX amb el modernisme.

Ara parlem de la visió de la imatge estereoscòpica que ens  fa Salvany Blanch al 1914 del Carrer Croera, sent el protagonista el Palau Episcopal del segle XIV. Tot i ser una fotografia moderna la seva visió ens pot fer retrocedir dues centúries i parlar exactament del mateix que fèiem de la pintura del Born, si no fos per la publicitat enganxada a la parets de les cremes  Kaiser, i dels cinemes de la ciutat.


Hi podem vore tendals cobrint la intimitat i la llum dels habitatges i el millor de tot  dos balcons, dels tres que hi ha actualment a la façana, de llosana de ferro que no són originals de l’estil gòtic de l’edifici. Amb manises decorant la base del mateixos i un cop més altra sorpresa: una gelosia de fusta! La podem veure en el balcó que esta més allunyat, com a la pintura, aquesta permetrà tenir una visió discreta del carrer.
Qui de la cúria de Palacio, sortia a veure el que passava a carrer?


Pintura anònima del Bornet, segle XVIII. Museu d’Història de Barcelona.
Fotografia de Salvany Blanch, 1914. Font Biblioteca de Catalunya.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...