Quin carrer és?

Quan busques fotos de la ciutat, aquesta és una de les més reproduïdes. Una fotografia de principis de segle de Ramon Borrell i Codorniu. Una imatge atrevida, ja que serveix per il·lustrar una publicitat de Hiposfosfitos Salut i ens mostra un tema allunyat de les imatges de plaer, bucòliques i monumentals tan típiques i tan usades per aquest fi de màrqueting.


Aquí Ramon Borrell aposta per ensenyar-nos una visió més antropològica, ens mostra com viu part de la població de la ciutat, com és el carrer, la pavimentació, les seves cases, qui les habita i quina és la seva expressió; fixeu-vos que són majoritàriament dones amb semblant trist i sever, si suposem que està realitzada cap al migdia, els homes estarien a jornal. Tot i així, cal veure com la titulen: Una calle antigua. Però realment podrien haver-la titulat un carrer humil, un carrer de gent treballadora,  un carrer on la vida segurament era dura. Un carrer que volent o sense voler no el situen, no el marquen al mapa, queda dissolt a la trama urbana del casc antic de la ciutat.

Cal fer un esforç per situar-lo i posar-lo a un lloc concret. Nosaltres intentarem fer aquest exercici, tot i sabent que ens podem equivocar. Podria ser un carrer del Call, és a dir de Remolins, però nosaltres ho descartem ja que tot i l’estretor del carrer ens pot transportar aquest indret, a la fotografia al fons s’observa una  pendent. Aquesta pendent podria ser una costa i això ens porta als barris costeruts de la ciutat, podria ser la part alta del barri de Sant Jaume, carrers Aldea o Sant Jaume que possiblement quedarien descartats ja que aquests són més curts i a la fotografia ens presenta un carrer estret i relativament llarg. A altre barri ple de costes com el de Santa Clara difícilment podria estar situat, aquest barri ens mostra una trama urbana més folgada amb carrers més amples, a més en aquest sector la majoria de cases són d’escaleta i en la fotografia d’aquesta tipologia no hi trobem cap. Les cases són d’una alçada i construïdes amb poc recursos i de forma molt senzilla.

Per tant cal anar cap al barri del Castell i les seves costes, nosaltres apostem per situar-la tot just a la Costa de Capellans al seu punt més alt, abans de començar la baixada cap a la costa del Castell i els Reials Col·legis. Els motius que ens ho fa pensar són: l’estretor del carrer quadra amb l’amplada actual que té el carrer, uns dos metres, la pendent descendent que s’inicia en aquesta zona i que desemboca en el que ara es coneix com la plaça de l’Absis. I per últim el trencament que fa al final cap a la dreta, el carrer actualment encara conserva aquest gir, sent l’única part urbanitzada que encara es conserva, la resta està en un estat deplorable d’abandonament i ple de solars, aspecte que també dificulta a la seva  identificació actual.


Si fos així i ens mostra el carrer de Costa de Capellans a la seva part més alta, la foto té un gran valor, sent una de les poques que hi ha d’aquesta zona de la ciutat. A més d’ensenyar-nos la humilitat de la gent que allà habitava, també ens mostra de quina manera estaven construïts els seus habitatges, uns habitatges fets al boom demogràfic del segle XVIII, on el clos murallat va fer ocupar espais comunals, com les bases de les muralles del Castell, aprofitant al màxim l’espai que quedava lliure dins de muralles, d’aquí l’estretor dels carrers en aquesta zona. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...