Experiències al voltant de les cases d’escaleta, II

En aquest cas explicarem l’experiència en aquesta tipologia d’habitatge de Mercè Forés. Una memòria força interessant ja que amb ella tindrem una visió diferenciada.

En primer lloc abandonem la part baixa de la ciutat per pujar al barri de Santa Clara, en la confluència amb el barri del Garrofer. La casa es situava al carrer Pujada  de Sant Francesc, tot just davant del Calvari. Era una casa en propietat, que recorda de quan era xicoteta i vivien allà els seus avis.

La casa era unifamiliar, com sol passar a tot el barri de Sant Clara i a diferència de la part baixa de la ciutat, que solenser plurifamiliars. Aquestes cases de solars reduïts per encabir tots els espais vitals es desenvolupen en altura.

La casa en qüestió tenia una planta baixa on estava el rebedor i un bany. Aquest espai distribuïa cap a un soterrani (que molt sovint servia per guardar estris) i cap al primer pis on estava el menjador i la cuina de dimensions molt reduïdes. En la segona altura la casa hi tenia tres habitacions i dalt de tot un quarto on rentar la roba i el terrat. En aquella casa hi va viure tota la família de la Mercè, els iaios, pares i fills. Com a les cases plurifamiliars, aquí l’escaleta també era l’element vertebrador de la mateixa, ella la recorda amb barana i prou ampla encara que sols per a una persona i bastant fosca, ja que no tenia finestres.


Si fem un tall transversal, la casa podria ser més o menys com la il·lustració que adjuntem. Una casa que al carrer mostra només un nivell, però que conté en total cinc espais diferenciats en altura. Aquesta estructura de cases d’escaleta permetia molt fàcilment l’adaptació al solar i a la orografia. Molt típiques de la zona de Santa Clara, també les podem trobar a altres llocs del territori com Roquetes, Jesús... Aquestes també es podien desenvolupar en altura fins a mostrar al carrer tres i quatre nivells.

Una mostra d’aquesta evolució en altura la trobem en la següent imatge d’aquestes dos cases d’escaleta del barri de Santa Clara, al carrer Nou Cirera i Pujada de Santa Clara. A més veiem la gran diferència entre el recuperat i restaurat, amb allò més normal a la nostra ciutat: l’abandonament total i per rematar-ho la tàpia de les mateixes, és a dir la degradació de l’espai urbà. D’aquests aspectes de ciutat vella hem parlat molt sovint, diferent ens aniria si tot estigués com el primer exemple i no com el segon.


Mercè recorda el terrat com un dels espais més utilitzats, ja que hi pujaven a jugar sobretot quan la seva iaia rentava la roba i després l’estenia. La casa no posseïa pou i per tant s’havia d’anar a buscar-la a la font fins que la Mercè era petita. La llum elèctrica sempre la recorda a l’habitatge.

L’habitatge tenia un balcó amb persiana, que no tendal, i era aprofitat per tenir flors.

Com ens recorda la Mercè, la casa no va ser fàcil d’adaptar als nous aparells domèstics i es feia difícil de viure en ella, aquest habitatge va ser venut. La casa d’escaleta va deixar de ser pràctica per als seus iaios amb tantes escales.

En quant a la relació amb els veïns ens recorda que sempre va ser bona, es tractaven com una gran família on tots es coneixien i s’ajudaven. Segons recorda la Mercè la seva mare li contava que els veïns feien festa al carrer sobre els anys quaranta del segle passat, amb ball i tot.

La majoria dels baixos del barri, al igual que el seu eren utilitzats com a rebedors de la casa. Tot i així hi recorda un forn de pa i una petita botiga de comestibles.


La Mercè resideix fora ciutat i no coneix la realitat actual d’aquests espais i per tant no ens contesta cap on hauria de treballar l’administració per recuperar aquests barris de dins Tortosa i fer atractiu el casc antic de la ciutat. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...