Una fotografia de principis de segle,
realitzada per Lucien Roisin al carrer Major de Roquetes. Tot just abans de
creuar el pont del canal. Allà al mig del carrer estava construïda
l’estació-terminal i sala d’espera de la L1 Tortosa-Roquetes. Aquest tramvia
tenia un segon ramal o línia que anava fins Jesús.
Va ser un tramvia interurbà que mai va ser
electrificat, convertint-se en l’últim de tracció animal de Catalunya.
La seva construcció va ser molt ràpida (era
d’iniciativa particular promogut per Federico Rodríguez Fajardo i José María
Piñol) a les darreries del segle XIX. Des
de la sol·licitació a la inauguració van passar dos anys, el 18 de juny de 1885
van arribar de Tarragona els cotxes del tramvia, els mateixos hi tenien tres
classes: Imperial, primera i segona. La classe imperial va ser suprimida al poc
de temps, al no tenir públic. Aquests cotxes van ser construïts a Bèlgica a
l’empresa Mortanweiz. Una notícia del Diario de Tortosa ens diu: “No falta de
nada en ellos, abundan los detalles preciosos de construcción: Hasta “raspador”
para encender fósforos tienen” (20/6/1885).
La tracció de sang va ser molt comuna als
transports urbans d’arreu del món que començava a mostrar-se cosmopolita i
industrialitzat. Aquesta manera de transportar passatgers va ser utilitzada
sobretot en llocs de perfil pla. L’ample de la via a Tortosa era d’1’3m, fet que
facilitava l’arrast de les mules.
Les sortides del tramvia tenien com a
referència els tocs de campana de la veïna església del Roser, abans de la seva
construcció al 1914, la referència estava establerta amb els tocs de campana de
la Seu. A l’època de major tràfec de passatgers (últimes dècades del XIX), el tramvia va arribar a transportar fins a més de 1000 persones al dia. Va ser una gran competència per als tartaners que
es dedicaven a fer els trajecte de l’Estació a Jesús i Roquetes.
La seva finalitat era connectar els dos Ravals
(Roquetes, acabava d’estrenar la seva independència al 1850) més grans de la
ciutat amb l’estació de Ferrocarrils. Englobat en un projecte molt més ambiciós
que pretenia electrificar les vies per connectar Jesús-Roquetes en Tortosa-Estació
i finalment connectar-lo amb Amposta i Sant Carles de la Ràpita-Port. Tot i
així ni tan sols l’electrificació dels ramals existents, L1 i L2, es van fer.
Si el tramvia va modificar les rutines de les
tartanes i els seus passatgers, amb la destrucció del Pont de Barques al 1892 i
la construcció dels ponts de ferro, acompanyat de l’aparició dels cotxes de
línia (primer explotats per Diego Homedes i posteriorment per J. Esquerré) van
fer que els viatges des de l’Estació-Tortosa a Roquetes i Jesús fossen més ràpids
i econòmics. Tornant a canviar els hàbits de la ciutadania, quedant antiquat i
desfasat els viatges en tramvia amb tracció de sang, sent els pitjors anys la
dècada dels 20.
L’any 1928 serà clausurat el ramal de Jesús i
l’any 1929 el de Roquetes, sent substituïts aquets per autobusos del senyor
Esquerré.
L’any 1932, la brigada de l’Ajuntament,
procedia a l’enderrocament de la casa-estació del tramvia, que estava situada
al mig del carrer, per donar una major comoditat al transport rodat i afavorir
i millorar l’entrada a la ciutat de Roquetes.
Més info a: Rais i Ferradures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada