A diferència d’altres escultures de temàtica religiosa
de la ciutat anteriors a la Guerra Civil, aquesta va quedar intacta, però si
fraccionada.
El disseny i projecte inicial de la peanya i monument
va ser realitzat per l’escultor Agustí Querol, tot i que no va poder
realitzar-lo. Després de la seva mort el relleu l’agafen els seus deixebles
Víctor Cerveto i Josep Casán, datant el monument el 1911. L’escultura quedarà
inaugurada el 1912 baix una gran expectació i una forta ploguda, com es pot
veure a diferents reportatges gràfics de l’època.
Amb la seva inauguració la plaça canviarà de
nom deixant de ser Tetuan, per a portar el nom del mossèn, tot i així la
popularitat de la plaça del Rastre no li traurà ni un nom, ni l’altre.
Amb els moviments polítics de tarannà anticlerical
cap al 1932 es decideix actuar amb el monument, cosa que no passarà amb altres
de la ciutat com ara el de Ros de Medrano a la plaça d’Alfons, el qual serà
destruït pels aldarulls anticlericals d’inicis de la Guerra Civil.
Amb mossèn Sol es decideix dividir el monument
en dues parts, la peanya de fort caràcter modernista quedarà resguardada en el
col·legi dels Josepets, fundat pel mateix Domingo Sol. Aquesta va quedar allà
oculta i resguardada fins a l’actualitat, 83 anys separada de la seva estàtua.
En canvi la imatge modelada del mossèn va ser
traslladada al claustre de la catedral, on es va bastir una peanya més
funcional i senzilla. Tot i així sembla que no va aguantar l'envestida anticlerical.
Els temps moderns i democràtics, fan que es torni a bastir un nou monument a Mossèn Sol, realitzat per Àngel Acosta al 1989, a la plaça del Rastre.
Amb les obres de reurbanització i
reorganització de la plaça que es porten actualment, la peanya i l’escultura (nova) s’han
retrobat, desprès de més de 80 anys
tornen a lluir juntes, ara sols queda que es restauren i es tornen unir.
Fotografia de Mossèn Sol al claustre de la
Seu, extreta del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada