Els arcs de diafragma del convent de Santa Clara

Sense tenir cap document que ens digui amb exactitud, quina va ser la data de fundació del convent de menoretes a la ciutat de Tortosa, es situa al voltant del 1233 i 1267. A més de convent va esdevenir una de les quatre parròquies de la ciutat (Sant Miquel), sent la seva població aquella que residia a la falda del Sitjar, una població que es dedicava a la pagesia. El convent també albergava la seu de la confraria de llauradors i bracers de Tortosa, amb advocació a Sant Antoni Abat. 

La situació d’aquesta parròquia i del convent van determinar el circuït de les muralles, quedant dins el clos emmurallat al segle XIV.

Tot i així el que veritablement ens interessa, en aquesta entrada són els arcs de diafragma, per un costat esmentar que no se sap amb certesa on va estar situat el temple gòtic, tot i que molts el relacionen amb els arcs de diafragma, ara recentment restaurats. Per altre costat aquests arcs de diafragma han estat relacionats amb el dormitori de les monges, Jacobo Vidal al seu llibre Les obres de la ciutat, apunta la següent hipòtesi:“A partir del 1392 va construir-se un nou dormitori per a la comunitat, o va reconstruir-se l’antic, també amb la col·laboració del municipi. Pareix que aquesta obra no tenia gaire estabilitat, i que devia estar ben a prop del vall de la muralla. Una referència del 1391 ens parla d’uns homes que, enmig de les obres dels murs, treballen cavant –lo vall del dormitori- del convent de Santa Clara". És així com per la funcionalitat d’aquesta estructura i la descripció que es fa llavors, també es pot plantejar que els arcs de diafragma corresponguin al dormitori. Altres han considerat que aquesta estructura encaixa perfectament en una edificació de dos nivells, amb sostre de fusta: pla a la planta baixa i a dos vessants a la part superior.


Tot i així, les edificacions no van quedar al marge de l’esdevenir dels temps, i amb dificultats es pot reconstruir  la història d’aquest espai, ja que durant la revolució del 1936 va ser un lloc fortament danyat i cremat, anteriorment també havia patit espoli i danys, significar les dates següents: 1640, 1708, 1810 i 1835 (desapareix l'arxiu). Tot i així podem veure a les fotos com, l’estructura abans esmentada amb arcs de diafragma va ser fàcilment superada (foto 1: dalt esquerra de Ramon Borrell inicis del XX), es pot comprovar com l’edificació havia superat en un pis els arcs de diafragma.  

A la següent fotografia que es conserva a l’Arxiu, podem veure a dos senyors desafiant la gravetat. Possiblement cal situar-la tot just en la post guerra o durant el conflicte, als moments de desenrunat, cal tenir present que el Govern de la Generalitat durant la República, ja va fer els primers passos per a restaurar el monestir, quedant troncats al situar-se la ciutat en primera línia de foc. Aquest singular retrat, també és interessant  per mostrar-nos l’estructura de doble pis abans esmentada (actualment encara és visible en alguns trams de la nau), havent demolit ja, la segona planta retratada en la primera fotografia.

En quant a la tercera imatge, pertany a una postal turística editada per Boluña, molt pròxima ja als nostres dies, a ella es pot veure i comprovar, en quin estat de precarietat es situaven els arcs de diafragma de Santa Clara, i per últim una imatge dels arcs restaurats i preparats per a resistir uns segles més.

Poc acostumats com estem a Tortosa del “final feliç” en el que respecta a patrimoni històric, cal celebrar la intervenció i el finançament privat i estranger en la recuperació d’aquesta estructura tan singular.

Llavors felicitar des d’aquí a totes aquelles persones i fundacions que ho han fet possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...