Un cop superada la fase de reconstrucció de la
Guerra Civil i sumida en la dura postguerra (que perdurarà més del normal a
Tortosa), el consistori a les dècades dels anys 50 i 60 es centrarà en
solucionar el problema de l’habitatge.
Calia posar ordre a la persistència del
barraquisme i de la insalubritat d’aquests habitatges que perduraran fins a la segona meitat de la dècada dels anys
60 del segle passat.
És així com al 1954 l’ajuntament actua sobre
els barraquisme que es troba situat al voltant de les rondes de l’estació de
ferrocarrils, el 22 de maig d’aquell any s’aprova el darrer termini de vuit dies,
per desallotjar els habitatges per enderrocar-los posteriorment.
Aquesta és la primera actuació que realitza el
consistori, però la mateixa no aturava el problema del barraquisme. Al juny del
1957 es posa en marxa l’elaboració d’un estudi molt exhaustiu a petició del
Ministerio de la Vivienda: “Normas para la preparación de un plan de tres años
con destino a la desaparición de zonas habitadas insalubres (barraquismo)”.
Arran d’aquest estudi s’elabora un cens íntegre,
on a través de fitxes queda especificat l’habitatge i els moradors del mateix.
Al mateix es crea un plànol, una memòria descriptiva i fotografies. De tot
aquell treball sols es conserva el plànol que adjuntem, remarquem amb cercle
roig, les diferents zones ocupades pel barraquisme. El mateix adjunta la
quantia de famílies que habiten en cada una de les zones marcades.
- Al fortí de Tenasses habiten 11 famílies.
- Al castell de la Suda habiten 8 famílies,
aquesta zona inclou les Avançades de Sant Joan.
- A les coves de Jusapats (josepets), habiten 3
famílies. Aquesta zona queda a l’actual pas de Ronda, sobre el barri de Sant
Jaume i encara visible.
- A la nomenada Casa Obispado, habiten 11
famílies. La zona marcada fa referència a les cases de l’absis, que seran
enderrocades als anys 60.
- Al Quarter de Sant Francesc, queden censades
un total de 61 famílies. Enderrocats i actual hospital Verge de la Cinta. També queden marcats el baluard del Sant Esperit i de les Creus.
- Al fortí d’Orleans, habiten un total de 3
famílies.
- A les coves de Sant Llàtzer, es comptabilitzen
altres 3 famílies.
Al 1963, el problema persistia i es crea el
Patronat de la Nostra Senyora de la Cinta, la seva finalitat era crear
habitatges de tipus “ultrabarato” per acollir aquelles famílies necessitades.
Al cens que edita aquest patronat apareixen un total de 18 famílies que vivien
en cases d’auto-construcció a les muralles de la ciutat o en coves.
Per donar cabuda a tota aquesta població i
donar solucions al problema de l’habitatge el consistori franquista, anirà plantejant
la construcció d’habitatges protegits. Com ara els de Ferreries, els habitatges
socials a Remolins, el grup “13 de Gener” i de renda limitada del carrer de la
Parra.
La fotografia que adjuntem no es correspon a
les fetes pel projecte del 1957, però ens pot donar una idea molt clara de
quina era la tipologia dels habitatges que poblaven el sector fortificat de
Tortosa. La fotografia correspon a la dècada dels anys 70, per aquest motiu les
barraques es veuen ja totalment abandonades (pujada al castell de la Suda).
Unes construccions humils d’auto-construcció que aprofitaven l’orografia del
terreny com les coves, els polvorins dels baluards i estructures militars.
Del fet del barraquisme a Tortosa es poden
extreure varies conclusions en referència a les zones fortificades, per un
costat que molts dels llocs que ocupaven el barraquisme va ser enderrocat o
totalment transformat, per eradicar aquestes situacions als anys 70. Bons
exemples són la destrucció dels quarters de Sant Francesc dels S. XVIII per
instal·lar allà l’hospital i la construcció del Parador a la Suda. Amb aquestes
actuacions s’esborrava la memòria del barraquisme.
Per altre cantó, la mala imatge dels castells,
fortins i baluards. On encara molta ciutadania conserva una imatge d’insalubritat
i de zona deprimida. Aspecte que ha fet que la recuperació d’aquest patrimoni
ha mostrat i mostra, més dificultats de recuperació i posada en valor que
altres llocs de la ciutat.
Fonts:
Fotografia: núm 742. ACBE. Anys 1970-
Plànol: ACBE actual Arxiu Comarcal del Baix
Ebre.
A. GARCÍA RODRÍGUEZ. L’evolució Urbana de
Tortosa (1939-1979). Plantejament i actuacions urbanístiques. Tesí Doctoral.
URV 1999.
