Part del seguici festiu de la ciutat, a una postal turística dels anys 70, a la vora del Mercat.
Gegants i nans
Part del seguici festiu de la ciutat, a una postal turística dels anys 70, a la vora del Mercat.
L’urna del reliquiari
L’urna d'argent va ser una obra feta realitzar pel Cabildo de la Catedral de Tortosa a l’any 1727. Va ser realitzat a Barcelona per els argenters Francesc i Josep Tramulles.
El cabildo va enviar
per mar a Barcelona possiblement una maqueta en fusta per evitar que es
trenqués. El 1729 va ser acabada i enviada a Tortosa en peces sobre quatre
cavalleries i amb tres homes que feien de custodia de la peça. En total el seu
cost va pujar a 3036 lliures i 10 sous.
L’urna té una decoració profusa vegetal combinada amb querubins emmarcant-se dins
l’estil barroc.
Durant la Guerra Civil gran part del Tresor de
la Catedral va ser confiscat i depositat a la sucursal del Banc d’Espanya de
Tortosa, entre elles els reliquiaris, el calze i la patena del Papa Luna que no
han estat trobades encara en dia. Tots els objectes van ser col·locats dins d’un
gran bagul pertanyent al Cardenal Guisasola i enviats al Banc d’Espanya de
Barcelona, el 9 de juliol de 1939 retorna entre altres coses com el reliquiari
menor de la Santa Cinta a la ciutat de Tortosa. El reliquiari major del 1619
mai va ser recuperat.
Actualment l’urna en companyia del reliquiari
menor surt en processó el primer diumenge de setembre.
La imatge és una postal de principis de segle XX realitzada per Àngel Toldrà i Viazo, que mostra l'urna tancada no deixant veure el reliquiari que alberga al seu interior.
Festes al Rastre
Avui per recordar les festes d’aquest barri
del nucli antic de la ciutat, pengem una de les fotos més boniques que
il·lustren la festa de la ciutat i un dels actes més singulars que agermana
totes les fetes populars del territori, com és el repartiment del Panoli.
La foto presa a la plaça Sant Joan (representa
un acte de les festes de la Cinta); amb el seu pou, les casetes blanques amb
capelleta inclosa i la gran gentada ens trasllada a unes fetes de principis de
segle amb els seus grallers i tabalers, les pubilletes i els xiquets amb el
vestit de festa de “caco”.
Foto cedida per Joan Ramírez i a la que
tornarem ja que paga la pena parar-se a observar els petits detalls.
Mig Camí
Postal d'Àngel Toldrà i Viazo de l'ermita de Mig Camí.
Aquí vos deixem una interessant entrada del bloc: Folklore de los fósiles ibéricos, on parla de les estrelletes de Mig Camí i la seva relació en la societat de la ciutat i el territori.
Restaurant Mediterrani Blau
Postals del restaurant Mediterrani Blau, a la platja Eucaliptus (al principi de la platja del Trabucador, entre els Alfacs i el Mediterrani), que pertany al municipi d’Amposta.
Molts recordareu aquest restaurant mític, i us
haureu sorprès aquest estiu en arribar a la platja i no trobar absolutament res
en l’espai on havia estat. El càmping segueix on era, així com el complex d’apartaments,
hotel i restaurant construïts fa uns anys a l’altra banda del camí.
El restaurant desaparegut va ser inaugurat el
1950, i sempre va ser regit per la família Colomé. Pel que sembla, es va
obligar als propietaris a derruir-lo en aplicació de la llei de costes, malgrat
la lluita dels propietaris per mantenir-lo. Uns mesos després d’haver-lo fet desaparèixer,
amb el canvi de govern es va comunicar als propietaris que podien tornar a
edificar-lo... però la notícia va
arribar massa tard i del restaurant no en quedava ni rastre.
Hem volgut recordar-lo aquí i compartir-ho amb
tots aquells que en algun moment vau prendre un refresc o un gelat a la seua
terrassa, podent deixar el cotxe a l’ombreta, o vau encarregar una paella per menjar-la després
d’un matí de platja, prèvia dutxa a la part del darrera del restaurant...
Els primers autobusos
Fotografia enviada per Alfonso Montero, d'un Hispano Suiza que cobria les poblacions de Valderroures i Tortosa passant per la Terra Alta.
Les comportes del canal.
Són les comportes que donen accés a tot el canal, situades a l'esquerra de l'assut. Aquí és on comença el recorregut de 63'3 Km l'aigua fins al delta.
Retrat d'Ortiz
Magnífic retrat de dona anònim, que representa a aquella societat burgesa que va viure a la Tortosa de canvi de segle; del dinou al vint, que van transformar en part la ciutat, però que tampoc van saber agafar impuls suficient com per a situar-la dins d'un context econòmic i industrial favorable.
En aquest retrat d'Ortiz el trobem localitzat al carrer de la Mercè nº2, mentre a altres retrats mostra la seva direcció al carrer En Carbó nº3, coincidint en lloc amb altre fotògraf: Ramon Andreu, però no en temps. Ja que Juan Ortiz ens mostra una societat de finals de segle XIX. Andreu anuncia l'electricitat com a complement fotogràfic al seu estudi i té una manera més moderna de retratar.
Una peça única i renaixentista
El claustre peça clau del renaixement català pertany
al nucli dels Reial Col·legis i era part del desenvolupament de convent del dominics.
És un espai quadrat que consta de tres
pisos les dues primeres galeries amb arcs de mig punt i la tercera amb arcs
rebaixats. Actualment conegut com el col·legi de sant Jaume i Sant Maties, se
presenta com a un claustre a l’estil italià únic a tota Catalunya, ric amb
decoració sobretot a la balconada del primer pis; on en un fris corregut
hi podem trobar una rica iconografia
exaltant els reis d’Aragó (dinou parelles alternant amb escuts), al nivell
superior hi ha tota una sèrie de imatges de profetes i apòstols emmarcats en
medallons i als àngles del patí la representació dels vents bufant, mentre que
al primer nivell i més baix hi trobem relleus de jueus i moriscos, representant
a la gent que assistia a la instrucció. Al centre del claustre hi trobem el
pou.
Fundat per Carles I i Felip II (XV i XVI), la
seva finalitat primera i per al que va ser construït era educativa, en aquest
edifici el que es pretenia era adoctrinar als moriscos al catolicisme i la nova
realitat de la Corona.
A la postal trobem el nom de Sant Lluís, aquesta
nomenclatura fa referència al Col·legi de Sant Lluís Gonzaga, que era una
escola religiosa. Després de l’expulsió dels moriscos, l’edifici passa a ser
una escola per a gent sense recursos i posteriorment seminari, un cop
traslladat aquest al carrer Montcada tornarà a convertir-se en escola.
Postal d'Àngel Toldrà i Viazo
Postal d'Àngel Toldrà i Viazo
Mariners del torpeder
La tripulació del Torpeder 1, a la coberta. El dia de la seva arribada a Tortosa l'any 15.
Fotografia enviada per Joan Veciana, via Facebook.
Tortosa per Bonaventura Masdéu
Fotografia d'una sèrie de Bonaventura Masdéu, que retrata la Porta de l'Olivera de la Catedral, editada per Fothotípia Thomas Barcelona.
Va ser una de les facetes com a fotògraf que va desenvolupar Masdéu, a part de retratista també va divulgar la imatge més artística de la ciutat, començant a difondre ja cap als finals del segle XIX una imatge més "turística" de la ciutat.
Obres del Canal
Obres del canal esquerre al seu pas per la ciutat, fotografia de Castellà publicada a "La Ilustració Catalana" a l'any 1909. El peu de foto de la mateixa la titula: "Pou de treball, sobre'l túnel de Tortosa".
Sant Joan a Ferreries
Fotografia del 1966 aproximadament, a la cruïlla entre el carrer Llarg de Sant Vicent i el carrer Ulldecona, enviada per JL CM i publicada a la web pastissets.com
"Una de les tardes d'estes festes que duraven una setmana, es fea una una xocolatada pels xiquets. Cada un portava lo seu got, la cullera i a berenar. Sense cotxes, eren temps que els veïns deixaven les portes de casa obertes i sortien a xarrar al tard a la porta de casa a l'estiu".
La capella de Sant Roc
Un
espai per al culte.
La capella donava la sortida al riba-rec de la ciutat de Tortosa, moll de fusta fet per estaques de riba de rec al marge esquerre del riu, que facilitava que els bucs ancoraren en aquella part.
La capella es situava a tocar de riu, tot just
al cap del carrer que porta el seu mateix nom, la qual va desaparèixer als anys
70 del segle XIX, l’any 1874 a conseqüència d’una riuada i barrancada que la va
enderrocar. Rebentades les parets el Sant passa a formar part dels patrons que
han surat pel riu al llarg de la història, al Roc el van recollir aigües avall
prop d’Amposta. “La imatge que’s veneraba a la esmentada capella fou recullida
per los Ampostins al pasar surar per davan d’Amposta en les aigües del Ebro,
quan se la endugué la riuada y barrancada del Rastre del any 1874 qu’enderrocá
la capella” escrit publicat a la Veu de la Comarca el 28 d’agost el 1904.
La capella mai va ser reconstruïda, ja que el
culte a Roc, molt popular a la ciutat (copatró de la ciutat; amb l’Àngel
Custodi, La Cinta, Santa Càndida i Santa Còrdula), es va traslladar a una
capella lateral de la veïna església del Roser, on va perdurar la seva devoció
fins el primer terç del segle XX.
La capella era de nau única, amb sostre a tres aigües
i façana principal amb un petit frontó coronat amb elements decoratius. Destacaven dos
contraforts exteriors, als cantons que donaven cap a la façana fluvial.
Fragment d'una fotografia on es poden veure restes de la capella de Sant Roc, de les seves estructures i la seva decoració una vegada enrunada per la barrancada. Al fons les barques del pont.
La
festivitat de l’agost.
La festivitat es celebrava el 16 d’agost i és
curiós trobar diferents notícies que la retraten prou bé. Implicava al veïns
del carrer i a la “cofradia” amb l’elecció dels diferents “mayordomos” els
quals garantien l’engalanat dels carrers, el carrer de Sant Roc es guarnia amb
branques de tamarit, salve i canyes de les illes fluvials properes i amb les
veles de llaüts se cobria per evitar la calor, al Diari de Tortosa del 14
d’agost del 1903 se fa una crònica dels fets “La víspera animándose ya la calle
con los detalles de la típica enramada que se conducía desde las islas de
Aberni o de Aragonés en dos lanchas por algunos vecinos y adornándose
profusamente con el verde follaje de los tamariscos, sauces y cañas las puertas
y balcones bajos, dando a la via de un verdadero bosque. Por la mañana habíase
colocado el embelat, toldo de la calle, a la altura de los terrados
resguardando del sol canicular...”
Informacions extretes de: “Lo riu és vida”
Percepcions antropològiques de l’Ebre català. De Montse Boquera Margalef.
També en diferents notícies parla de la creació
d’un altar en fustes allà on anteriorment havia estat la capella els dies de la
festivitat. Per tant destacar la gran importància de la festa i la gran relació
que aquesta tenia amb la vida de la ciutat i la vida del riu.
De com s’engalanava el Roser, el 16 d’agost de
1889 al Correo de Tortosa es pot llegir: “El religioso vecindario de Tortosa ha
dado hoy una nueva prueba de su devoción al glorioso San Roque (...) el
presbiterio de la iglesia (fa referència a l’església del Roser) se hallaba
tapizado con ricos damascos y el altar iluminado profusamente, figurando en la
escalinata, ... la preciosa imagen de San Roque, de tamaño natural. La capilla
de música que dirije el Ddo. Don Francisco Abarcat ha cantado con acierto una
bonita misa del maestro Baguer,... precioso tener abierta la puerta
principal,...”
La
processó i la participació ciutadana.
A més a la tarda es celebrava una processó on
“se invitarà a todas las sociedades y corporaciones. A este acto asistirá
probablemente Excmo. Sr. Obispo” aquesta sortia del Roser i passava per Barana,
Plaça Nova, Rosa, Plaça Catedral, Mercè, Plaça Hospital, Montcada, Àngel,
Carbó, Llonja, Sang, Plaça Constitució, Plaça Font i Sant Roc, “Se suplica a
los devotos que asistan a la procesión, lleven su correspondiente cirio”. En
quant a la gent que assistia a la festivitat, ja hem vist que involucrava de
forma total als veïns del carrer i als confrares amb la gestió de la decoració,
però a més se’ns relata con la festa afectava a tota la ciutadania de l’època
“no se trabaja en ningún taller, también hemos visto muchos labradores que
celebran la fiesta, siendo de gran número los que han asistido en la mañana de
hoy a la función que ha tenido lugar en la iglesia de Nuestra Señora del
Rosario.”
Llàstima que sols ens fa un retrat del actes
oficials i poc de la festa de veïnatge, ja que cal suposar que el fet
d’engalanar el carrer constituiria una festa en si mateix.
La festa continuava a la nit amb la celebració
d’un novenari.
Les fotografies han estat cedides per Joan Otero.
Partidor d'Amposta
Fa cent anys al maig Alfons XIII, va inaugurar el canal de l'esquerra. A la foto publicada a la premsa il·lustrada de l'època surt retratat amb altres personalitats de l'època obrint les comportes del partidor d'Amposta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
