La dèria dels tortosins.

La construcció de l’assut no va ser una empresa fàcil, de durada de segles des de l’edat mitjana fins a l’edat moderna, i sens dubte es tracta d’una de les obres públiques més importants dutes a terme per la ciutat i a la vegada també la més ignorada. L’assut de Xerta i Tivenys, situat a uns quilòmetres amunt de la ciutat, construït en diagonal al riu Ebre d’uns 375m de llarg amb una resclosa que facilita la navegació fluvial i el pas de les naus, salvant un nivell de 3m, i un molí fariner del S. XV.


Així doncs la principal funció d’aquesta obra és la de crear als dos marges del riu dues sèquies que portarien l’aigua fins al delta, augmentant així el territori fèrtil. La primera prospecció va ser a càrrec del “mestre de traure aygua” Pere Ros al 1347, tot un seguit d’estudis fins al 1444 on ja hi han notícies de la seva construcció i d‘una petita sèquia que va fins a Tivenys. Cap el 1482 l’assut ja presentava un abandonament evident de les obres i cap el 1488 el Consell proposa la creació d’un molí per aprofitar mínimament la força hidràulica, que encara es conserva al marge dret sent una de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya.


Canal de la dreta al seu pas per Amposta. Inici S.XX.
Foto d'Àngel Toldra i Viazo

Don Pedro, que sempre sap con ficar el dit dins la nafra als Col•loquis, els fa la pregunta següent a Fàbio i Lúcio: “Dit m’han que és un real principi lo d’aqueixa sèquia i molt magnífic i també molt segur, que és lo que més important per a semblants obres. Què és la causa per què no és prossegueix aqueixa obra que tanta utilitat i aliment portarà a aquesta ciutat?”
Lúcio no sap el que contestar, apel•la als ducats que costa i diu: “en lo que hi tenim fet fins ara, i veig que no tenim cosa més oblidada que aquesta malsortada obra” i continua així en el mateix diàleg: “Oja’m qui oir-me vulla i entenga’m qui entendre’m vulla, que si a entenent se donen que açò a la darreria s’escusarà, van-ne molt enganyats, que en un temps o altre, o per ciutat o per lo rei o per altres persones ab llicència del rei, no es deixarà de fer la sèquia. Lo que a mi me pesa, i en l’ànima me pesa, és que en nostres dies poríem haver i gosar lo bé, i volem allargar per a altres dies.” La discussió continua i Fàbio fa referència als “cinquanta mília ducats o més” que costaria (és excessiva la suma per a una ciutat com Tortosa) la sèquia, a la qual cosa Lúcio afirma que els beneficis serien superiors i milloraria el patrimoni de la ciutat, així que aposta en la seva visió tant moderna de recuperar el rec de l’Ebre i concloure l’obra. “Tinc cregut que ens negarien per fills coma indignes de tals pares” i conclou “Ara serà franca i prospera la pàtria! Açò deien ells tenint per indubitat que sos fills no alçarien la mà de la sèquia fins ésser acabada; i nosaltres no tenim cosa més oblidada. Com se faria gran poble aquest, si regadiu tenia, i majorment d’aigua d’Ebro!”.

Aquesta és una de les últimes discussions als Col•loquis i la fan d’entrada a la conclusió final del tarannà dels ciutadans de la ciutat i de com no puja més el poder de Tortosa davant altres ciutats catalanes, mostrant així al 1557 data de l’obra una modernitat innegable, ja que fins al segle XIX 1857 (canal de la dreta) i el segle XX 1912 (canal de l’esquerra), l’obra no quedarà finalitzada.
Aquesta discussió la podeu trobar al Col·loqui Sisè, dels Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig.



Fotografia de la revista Actualidades feta per Arija. Amb el següent peu de foto: D. Alfonso XIII, el ministro de Fomento, el capitan general y los ingenieros dirigiéndose en una lancha a visitar el canal i la gran presa de Tivens. Any 1912 a la inauguració del canal esquerre.




Per saber més: La construcció de l'Assut Xerta-Tivenys, de Jacobo Vidal. Edicions Onada.