El barri de Sant Jaume.


Comencem a parlar d’aquest barri en època medieval, ja que sent emmurallada al segle XIV la ciutat i dividida en quatre parròquies, Sant Jaume fou una de les més grans: al nord de la ciutat i als peus del turó que conforma el Castell de la Suda. La parròquia incloïa els calls i la moreria, és a dir les minories religioses, formant el que avui en dia es coneix com el barri de Remolins. El fet de començar a parlar d'aquest barri en època medieval, deriva del gran desconeixement que se té, del que va poder ser de la ciutat ibera o romana, doncs no queda clar si aquest sector va quedar intramurs o fora de la muralla romana, tanmateix passa amb el període visigòtic.

En quant a la ciutat musulmana, la medina emmurallada podria correspondre a la superposició de la ciutat romana i alguns autors la delimiten al nord amb la Esplanada de Remolins i al sud l’eix dels carrers Taules Velles i Doctor Ferran on apareixen els quatre cantons com a un possible reflex de la confluència viària i entrada principal al recinte. Llavors la medina es mostrava com un territori encaixat entre la Suda i l’Ebre i més enllà d’ella els ravals que com a satèl·lits de la ciutat van perdurar fins la conquesta al SXII de Tortosa.

Aquesta subdivisió de la ciutat en parròquies, no era una altra cosa que un fet administratiu que apareix per primer cop al 1275 a al “carta de paeria”, inclosa al llibre de les Costums, que amb les denes (agrupació de deu cases) feia molt eficaç la recaptació d’impostos i l’organització urbana.

Feta aquesta petita introducció, nosaltres en centrarem en l’actual Sant Jaume, és a dir, l’espai que comprén com a límit: al nord el final del carrer Major de Sant Jaume, on possiblement quedarà situat el portal de l’Assoc al que molts autors anomenen el mur de la Cortadura, i al sud el inici del carrer de Santa Anna on situar el Portal de Tamarit, dos carrers que formen part del gran eix viari medieval de la ciutat completant-se amb el carrer Croera i el carrer Ciutat. Això no vol dir que a la part nord fos el límit de la ciutat, ja que al 1186 apareix el nom de Remolins i se cita com un espai intramurs, sent el carrer Major de Remolins la continuació al nord de l’eix viari fins al barranc del Cèlio, on apareix el portal de Vimpeçol.

Llavors aquest tros de ciutat era un terreny allargassat i en pendent cap al riu, amb la parròquia amb el seu pati al davant i la casa abadia a la part posterior, les cases recollides i protegides del riu per un tros de muralla.


La planimetria fins a finals del XIX i algunes visions dibuixades.

En aquesta entrada ens centrarem en la planimetria del barri i de la seva evolució. Fent un xicotet resum trobarem que amb la primera planimetria el barri el conformava simplement el gran eix viari i que de mica en mica es va anar poblant, envaint la zona de protecció del turó del Castell.  

La primera visió que tenim de la ciutat no és una planimetria, és un dibuix realitzat per Anthonie Van den Wijngaerde a l’any 1563. Un dibuix que té una intenció descriptiva, gairebé fotogràfica, però que no té en conté la perspectiva, ni la realitat. És més bé una interpretació d’allò que veia, una realitat subjectiva de gran qualitat i detall, que mostrava els principals volums de la ciutat, sent la primera descripció gràfica de la ciutat coneguda.


Ens mostra un barri apinyat entre la Suda i el riu, continuador de la façana fluvial i a diferència del sector sud que restava lliure de muralla, aquí veiem com les pròpies cases comencen a fer la funció de muralla i com apareix un mur que arribarà fins a la torre del Rec. És a dir, els murs i cases en aquest sector fan de muralles protectores, no sols a possibles atacs sinó també a les avingudes dels rius que moltes vegades causava desperfectes en aquest sector on el curs fluvial presenta un revolt i estava a tocar de la ciutat. El sector descrit mostrava tres portals que donaven accés al riu: Tamarit o Sant Blai, Sant Jaume i Sant Nicolau. El nom deriva de la proximitat dels edificis religiosos a estes portes secundàries. Al dibuix es poden observar perfectament aquest volums, tot i així el volum de Sant Jaume, una edificació amb contraforts, rosada i torre-campanar a la façana, es veu una mica desplaçat cap al nord tal vegada per a potenciar la perspectiva. Realment un lloc altament edificat amb temples i convents, molt possible per atraure  la població cristiana cap aquest sector i poc urbanitzat per cases particulars, comparat en altres llocs més densos de la ciutat, ja que es veuen horts, vegetació i molts espais lliures.

Un cop desplaçades les minories cap al nord, va poblant-se de cristians durant tota l’època medieval. Ja que la situació de Sant Jaume era més segura, propera a la Seu i estava millor protegida per muralles serà el sector que es poblarà més ràpidament que no pas el barri de Remolins. Tanmateix tota la parròquia anirà ocupant-se per cristians durant tota l’època, ja que aquestes minories seran expulsades del territori i perdent privilegis progressivament, els jueus primer. La Disputa de Tortosa 1413/14 és un fet d’aquest desprestigi, i posteriorment l’expulsió d’un gran nombre de moriscos cap el 1610, encara que el cas del Bisbat de Tortosa va ser particular.


A partir del primer plànol de la ciutat de Tortosa de González de Mendoza al 1642 i amb la transcripció de Vidal (2006) del seu text, ens podem fer una idea de com era el barri fins l’època moderna. Mostra una planimetria medieval encara que està fet al marc de la revolta dels Segadors. Amb una certa simplicitat mostra com carrerons pugen cap al turó de la Suda i sent l’eix central del barri, el carrer Major de Sant Jaume i Santa Anna, el que acolliria les façanes principals de les cases a més de la ubicació de les esglésies. A més mostra una nomenclatura que dóna sentit i nom als espais a remarcar, així diu: “La Cortadura que divide la Villanueba de la ciudad, con un trozo de muralla antigua color roja, señalada con letra G, y lo demás que corre de color amarilla hasta letra H, que atrabiessa desde la muralla del río hasta la del pie del castillo, es la que se ha de hazer, quedando la dicha Villanueba cortada a fuera”.

El mur de la Cortadura: murs que als segles XIV i XV ja eren considerats vells, eren un murs que baixaven de la Suda fins la muralla que donava al riu, separant la Vilanova de la resta de la ciutat. Al mur s’obria un portal interior nomenat de l’Assoc, aquest pany de mur va ser renovat a principis del SXVIII. Si al plànol de 1642 es veu tot el recinte urbanitzat amb la renovació de la Cortadura s’enderrocarà gran part d’aquestes edificacions, entre elles el convent de la Ràpita (monges santjoanistes arribades cap al 1484) i el temple de Sant Nicolau, creant l’esplanada de Remolins, que era un espai per a millorar i facilitar el moviment interior de tropes. Amb aquesta renovació del mur interior se va completar el que ja s’insinuava al plànol del 1642, els dos baluards: un a l’est anomenat Baluard del Riu i altre tocant la Suda anomenat de les Bruixes, el tram del mur recorria els actuals carrers Cortadura, Rasquera i Hospitalet. Això va estroncar el desenvolupament de la parròquia o barri, que no serà fins al final del segle XVIII i XIX que tindrà un boom demogràfic, però va afavorir la seguretat d’aquells que habitaven dins del mur o “Vilavella”. A més cal destacar el dibuix o projecte d’edificació d’un baluard semblant al del Cap de Pont que mai va ser construït i que hagués arrasat tota la vila nova. Un sistema defensiu que facilitaria la defensa de la ciutat que no va fer-se, ja que es va apostar per la construcció del Fort de Tenasses.


El dibuix de 1648, ens mostra la part de la ciutat referida. Fragment  de la vista de Sieur de Beaulieu, que descriu el setge de la ciutat per les tropes franceses. Beaulieu era militar, enginyer, geògraf i mariscal de Lluís XIV, va treballar per al Rei Sol com a cronista gràfic de les campanyes militars, per tant va recórrer Catalunya durant la Guerra dels Segadors. El fragment que mostrem pertany a la seva segona obra Les glorieuses conquestes de Louis le Grand. Com es pot comprovar i per comparació amb el primer dibuix podem observar que hi ha una idealització dels edificis, tot així el que sí que té una gran importància és la descripció de la topografia de la plaça forta i tot el seu sistema defensiu. Tot i que hi ha equivocacions com és la direcció de la corrent de l’Ebre, utilitza escales diferents i amb elements tipogràfics assenyala edificis que seria impossible de veure i que col·loca en punts totalment inversemblants, com és el cas de Sant Jaume on plaga d’edificis monumentals el sector i mostra les religioses de Santa Clara amb la H i Sant Joan de l’Hospital amb la I. Totes aquestes il·lusions que mostra Beaulieu són per fer el conjunt més entenedor i no deixar cap element per descriure.


Amb el mapa anònim del XVIII, que es troba en el Castell de Montjuïc, hi trobem clarament el fet constructiu del mur de la Cortadura, de l’Esplanada de Remolins i d’una major densificació i intricació de la trama urbana, derivada de l’augment de la població, gràcies a la pau i bonances econòmiques degut a l’evolució de l’agricultura i les manufactures, al períodes posteriors a la guerra de Successió. La ciutat de Tortosa passa a tenir aproximadament uns 29.000 habitants (ravals inclosos), això fa que, com a la resta de la ciutat, a la parròquia de Sant Jaume es comencen a ocupar horts interiors, patis o solars, murs del Castell i zones al voltat de les fortificacions de caràcter comunal, i com no en alçat. Al mapa ja se poden observar diferents carrers que han conviscut entre nosaltres fins fa ven poc, com son: carrer de Sant Josep, carrer i plaça Maçana, carrer Llarg de Sant Jaume, l’Aldea...


Al plànol realitzat per Beltri als finals del XIX, trobem una voluntat clara de simplificar la trama urbana per a fer-la més entenedora i diferencia en colors aquells sectors d’eixample, que encara no estaven construïts, a més de situar per primer cop tots els noms dels carrers del barri. Per a altre moment deixarem la construcció de l’escorxador i els terrenys guanyats al riu que modificaran la part est del barri.

La ciutat fins la contemporaneïtat va ser una plaça forta, és a dir una ciutat estratègica. Un cop perduda aquesta visió militar que va implicar la pèrdua de muralles i la creació d’eixamples i la renovació de gran part del casat. En el cas de Sant Jaume aquestes transformacions (a part de l’enderroc de la muralla), les obres van de la mà dels particulars: amb la remodelació de façanes i augment de l’altura dels edificis, és a dir, l’Ajuntament en aquesta època sols planteja un eixample per a urbanitzar l’esplanada de Remolins, però no reordena la trama urbana de Sant Jaume, la qual cosa indica que el barri continua sent ocupat per un sector humil, obrer i treballador de la societat, mentre que la burgesia va ocupant altres espais de la ciutat com és l’eixample del Temple.

Llavors com ha conclusió, dir que aquest sector és un dels més antics de la ciutat, segurament des de la Dertusa romana i que mostra encara avui en dia una evolució urbanística amb una trama urbana al voltant del carrer Sant Jaume i Santa Anna dels S. XII i al S. XVII, contrastant amb la part alta del barri on es mostra una trama més propera amb el temps S.XVIII i XIX, com a resultat del boom demogràfic de la ciutat. Una llesca de terra que durant molt de temps va mantenir una identitat pròpia i diferència del sector tant proper com era el de la Seu.


A l’actualitat el barri es mostra parcialment enderrocat a causa del abandonament progressiu dels habitatges, ja que molts d’ells no és van anar ajustant-se a les modernitats i comoditats, i per l’ocupació il·legal i la falta de inversió per part del municipi en aquest espai tant històric. Uns enderrocs que intenten esponjar i sanejar el barri, i amb això estem Sant Jaume actualment és un dels grans solars que té la ciutat vella. Aquest plànol tant modern de no fa més de 10 anys, ja és com els altres: representa una realitat que ha desaparegut amb el pas del temps.


Per saber-ne més:
BAILA i PALLARÉS, Miquel A., La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà, Ed.
Antinea, Vinaròs, 1999.
VIDAL, Jacobo, Les muralles de Tortosa a l’Edat Mitjana, Tortosa, 2007.
VIDAL, Jacobo, Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de
Tortosa a la baixa edat mitjana, Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008.
Font de la vista de Siur de Beaulieu, Institut Cartogràfic de Catalunya.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...