El Teatre del Balneari

El teatre del Balneari del Porcar, venia a completar unes instal·lacions que es van inaugurar el a l’últim quart de segle XIX, propietat de Manuel Porcar i Tió (empresari i polític, 1840/1918). Espais que demandava la burgesia on passar temps d’esplai i esbarjo, on fer vida social i comercial en comú, sent els causants dels inicis turístics i de l’estiueig arreu del país. Amb la declaració d’utilitat pública (1892) de les aigües de Remolins, el centre agafa un reconeixement sanitari i serveix com a garantia de les seves aigües.

La ciutat en aquella època vivia una bon moment tant econòmic com social, amb l’obertura eixamples, renovació de casats, arribada del ferrocarril, vapors a l’Ebre, construcció del Mercat, empedrats i clavegueres... Tot i així l’empenta de la ciutat que produïa la indústria incipient i el gran nombre de població, quedava tocada de mort el 1833/34 en deixar a Tortosa fora de la divisió provincial, en favor de Tarragona. En quant als espais de lleure, com hem comentat, la societat de la ciutat de l’Ebre disposava d’ells com en qualsevol altra ciutat de l’Estat: teatres, liceus, cafès, casinos, plaça de bous,... 

A la següent imatge d'Àngel Toldrà es veu la terrassa i l'edifici que va ocupar el Teatre i darrere travessant l'Esplanada de Remolins la Plaça de Bous.


El teatre del Balneari venia a sumar-se a diferents espais de lleure que ja disposava la ciutat, com el Teatre Principal, a El Orden 18/05/1890 es publica: El establecimiento balneario de la Esperanza, cuyas aguas adquieren cada día mayor crédito, va a ser dotado de un teatro: para recreo y distracción de los bañistas que se proponen venir a Tortosa el próximo verano y esparcimiento de los vecinos de esta Ciudad. El ingeniero Godó, persona peritísima que dirigió la construcción de los edificios de la Exposición de Barcelona, está haciendo ahora los planos y será el encargado de dirigir la obra. Es probable que el próximo jueves pasen a esta nuestro apreciado y querido amigo Sr. Porcar, dueño del establecimiento y el ingeniero Sr. Godó, para que pueda inspeccionar los espaciosos y desahogados sitios donde ha de levantarse el edificio y fijar su situación. Muy plausible es el propósito del señor Porcar de dotar a Tortosa de un buen teatro de verano, pues la experiencia ha demostrado la afición decidida de este vecindario a las representaciones teatrales…

En quant a l’emplaçament del mateix, avui en dia encara es conserva el marge que es va construir per aplanar el terreny i que va donar espai a la creació de la terrassa del Teatre, actualment hi ha una pista esportiva.

Al llarg de la seva història hi trobem diferents tipologies de representacions la majoria d’elles són Sarsueles, altres obres de teatre com el Don Juan de Zorrilla, òpera, concerts, nits de ball, números còmics, i altres actes relacionats amb la vida social de la ciutat. Tot i així també i tenia cabuda altres actes, com conferències a càrrec de Marcel·lí Domingo, ja entrats els anys 30.


Però per a conèixer com era per dins aquell teatre ens pararem en aquesta fotografia que es publicà a La Hormiga de Oro, del any 1910. Una publicació editada a Barcelona amb un fort caràcter conservador i religiós. Un teatre amb una cabuda considerable amb platea, palcs i galliner.

L’EDUCACIÓ ARA FA CENT ANYS.

La notícia que portava aquest titular “Sigue la protesta contra la enseñanza laica”, explica que els parlaments van tenir lloc el diumenge de Rams, amb una concurrència majoritària de “distinguidas damas” com a protesta de la reobertura dels centres d’ensenyança laics. A l’acte es llegeixen diferents telegrames, sent com no el més aplaudit un enviat pel Papa. Els discursos protagonitzats per diferents autoritats de l’època com un tal Simó (cap regionalista de València) relaten que tenien un fort caràcter patriòtic i religiós. Finalment la notícia publicada el 02/04/1910 es remata amb un: Tortosa se asocia al movimiento de protesta y proclamó que no se atenta impunemente contra Dios y contra la patria.”

Vist així no pot quedar inclosa la notícia o pot semblar un acte aïllat i purament local, però no és així. Cal situar-nos a la Restauració un període que portarà estabilitat aparent, ja que les bases socials de l’estat a inicis del segle XX van ser prou inestables i per tant plenes de controvèrsies, ideals, esperances i neguits. La laïcitat a l’escola va sorgir a França, dins de la Il·lustració, i a Espanya no la trobarem fins al segle que tractem i sempre proposada pels lliberals. L’alternança al poder per part de conservadors i liberals va fer que la controvèrsia anés agafant pes, fins als anys 30 on altre personatge de la ciutat dins la República promourà una escola estatal única publica i laica: Marcel·lí Domingo.

Però bé, ens centrarem en els anys de la notícia, l’estat té grans privilegiats com són els terratinents, part de la noblesa, les cúpules de l’exercit, la burgesia i com no l’Església. No és un panorama fàcil on portar reformes sense que aquets elements posen en moviment tota la seva maquinària, tot així cal destacar figures al món escolar i català com va ser Ferrer i Guardia i la seva Escola Moderna, escoles que van ser clausurades al 1909 arran de la Setmana Tràgica i afusellat el seu creador per instigador de la mateixa. I és aquí on cal englobar la notícia que tractem, ja que tot just un mes més tard i després de la brutal repressió els Prelados envien una carta al Consell de Ministres en contra de les escoles laiques, i engeguen una forta campanya catòlica arreu de l’Estat, per què? Doncs perquè el Rei (Alfons XIII) alarmat per les conseqüències que pot portar la brutal repressió destitueix a Maura i posa al seu lloc al liberal Segismundo Moret i tornen a reobrir totes les escoles clausurades.


Cap el 1912 tornem a trobar notícies referents a l’educació i el teatre, altra vegada lloc de posada de gala per aquets actes, tot i així té un grau més inofensiu però amb els mateixos fins publicitaris. “Certamen catequístico en Doctrina en lengua catalana, 15/06/1912. Los niños José Calvet y Josefa Noguerón que han obtenido respectivamente los primeros premios en el Concurso de Catecismo: Vista parcial del Teatro del Balneario el día de la distribución de premios.” Són unes petites mostres del que va ser un teatre, ja no sols d'estiueig sinó d’ús social per la ciutadania de Tortosa.

 Amb el tancament de les instal·lacions, compravendes amb l’Ajuntament i l’empresa Aceites Porcar SA dels terrenys entre altres; el de la Plaça de Bous (1947), l’abandonament i la seva fragmentació a més de la pèrdua de valor de la zona de Remolins a favor d'altres indrets de la ciutat, els espais van anar degradant-se. L’Ajuntament de la dictadura al 1979 va considerar oportú convertir-lo en aparcaments i no fa tant es va plantejar l’actual alcalde d’enderrocar la part que resta per convertir-ho en habitatges!! Finalment l’edifici es va salvar de la piqueta, gràcies a l’acció ciutadana, a Patrimoni de la Generalitat, als Amics dels Castells i al partit d’Iniciativa a l’Ajuntament.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...