El pati de la Canonja

Aquest pati a la ciutat de l’Ebre va deixar de tenir el seu pes específic, per a passar a convertir-se en un simple pas per entrar a la catedral, actualment més conegut per tots amb el nom de Porta de Palau i menystingut com a un carreró fosc.


Però aquesta porta-pati durant segles va ser la més utilitzada per accedir a la catedral i la canònica de la catedral de Santa Maria (el portal de l’Olivera és del segle XVIII i la façana de  Martí d'Abària no va ser projectada fins la dècada del 1620), a més de contenir i formar part de l’antic Palau Episcopal romànic de la ciutat.

Un edifici d’estil romànic que va ser construït cap a la segona meitat del segle XII i que va estar en actiu fins al XIV i del qual queden poques restes integrades als habitatges que es van construir amb el pas del temps al voltant d’aquest espai. Llavors per ser de pas obligat de canonges que entraven i sortien de la Seu, va quedar el nom de pati de la Canonja. A més de ser la comunicació més ràpida amb el nou Palau Episcopal gòtic.


En quant a les restes esmentades a les fotos hi podeu observar alguns arcs, portes, que si es para atenció també es poden observar en la fotografia d’inicis de segle de Ramon Borrell i Codorniu, sent l’espai utilitzat com a zona de jocs de xiquets.

Però per no fer-se un embolic explicarem el per que del nom de Canonja.
Un canonge és un dignatari eclesiàstic on la seva funció està regulada pels cànons 503 a 510 del còdex del dret canònic, formen part del capítol d’una Seu que pot ser catedral, com la de Tortosa, o col·legiata, com la de Xàtiva. Per tant és una orde  Canonicorum regular, que fan vida en comú,  on desenvolupen l’ofici clerical (capellans) i la vida apostòlica seguint la regla, en el cas tortosí la de Sant Agustí. El seu hàbit és molt característic per les grans i ostentoses puntes anomenat roquet. Aquests feien ús de les diferents parts de la catedral com era el cor on es recitava l’ofici diví, el dormitori, la sala capitular on es reuneix el capítol, una assemblea periòdica com a consell del Bisbe de la Seu, entre altres espais de la Catedral articulats al voltant del claustre. Els canonges tortosins van obtenir la secularització el 1772.

A l’actualitat l’espai es presenta força degradat, com bona part del centre de la ciutat i conté  l’accès a l’exposició permanent de la catedral, que tanmateix ocupa bona part de les dependències de la canònica.


Per últim, podeu apreciar tots els elements explicats en aquesta fenomenal  imatge estereoscòpica de Salvany Blanch: l’estat del pati de la Canonja l’any 1914, i els canonges entrant amb la seva vestimenta característica acompanyant el bisbe. Com a curiositat, la dona que els acompanya pidolant almoina al bisbe que sembla ignorar-la. En un dels murs s’observa la Creu de Palau, dels segles XV-XVI, d’autoria anònima, i en un altre el cartell d’un forn. Per altra banda es veu el paviment típic de tot el centre de la ciutat, fet amb còdols i lloses de pedra per facilitar el pas dels carruatges.

Font: Fons Salvany Blanch. Biblioteca Nacional de Catalunya.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...