El pont més vell

Va ser el primer pas fix que es va construir a l’Ebre català.

Construït el 1867 per unir amb ferrocarril Tarragona-València, i posteriorment el segon que millorava l’amplada d’aquesta via (1911-1913), van ser bastits per La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Empresa que s’encarregarà de construir la majoria de tots els ponts de l’Ebre català.

La Sociedad de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona, va desviar el projecte inicial (la línia anava paral·lela a la costa La Ràpita-Amposta), per donar servei a Tortosa. Un tomb cap a l’interior que feia perdre molt de temps i diners, (8h i 42m entre València i Barcelona). Amb els temps moderns ja no va ser satisfeta la demanda de Tortosa, deixant a la ciutat com una estació: cul de sac, de trens regionals. Pel pont del ferrocarril de Tortosa van deixar de circular trens de llarg recorregut l’any 1996, en favor del famós Corredor Mediterrani.


Tot i així aquest pont va esdevenir una fita sent el límit de la zona marítimo-terrestre. Construït fora Tortosa, al sud de les seves muralles, farà de pol d’atracció, enviant cap aquesta zona el major desenvolupament urbanístic de finals del segle XIX.

Com tots els altres ponts de la ciutat de Tortosa, va ser dinamitat per les tropes republicanes amb la seva retirada al marge esquerre l’abril del 1938, en plena Guerra Civil. Volant els trams més pròxims aquesta riba. Va ser el pont que més ràpid va ser reconstruït, per la necessitat de restablir les connexions ferroviàries de la Val de Zafan i el Mediterrani.


Per aquesta raó es va optar per la reutilització d’un pont ja bastit per la companyia Norte (1940-1941), molt diferent de l’original i de perfils més gruixuts que cobreix la llum del primer tram del pont i el desaparegut tram que l’unia amb el terraplè del Parc, sobre l’avinguda Lleida. Tram que va ser retirat (2012) per reconvertir el Pont en una passarel·la per a vianants i continuadora de la Via Verda, esdevenint ara en el Pont Roig, pel seu color llampant.

Fotografies
Primera: la duplicitat de ponts. En ella veiem el pont de columnes bessones tubulars de gran bellesa i la construcció de la gelosia de bigues, basant-se amb el sistema americà de Town. El segon pont mostra les quatre pilastres que encara es conserven, dissenyades per encabir una doble via i una gelosia de perfils prims tipus Linville. Fotografia cedida pels germans Otero.
A la segona fotografia podem veure l’efecte de la dinamita sobre el pont, a la seva part central en un fragment d’una fotografia de l’Archivo ABC. També hi podem observar el Parc i al fons la construcció del col·legi de les Teresianes. 
Info extreta del blog: Museu Ferrocarril de Catalunya.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...