El riu gelat, II

Sort que aquell dia de gener tant gelat rondava per Tortosa, Bonaventura Masdeu i va fer les fotos al gel del riu.

Era el gener del 1891, si en l’altra fotografia es podia veure tot el sector nord de la ciutat, amb aquesta el que podem veure és la façana fluvial de llavors. Una façana on destaca el Palau Episcopal, la del Hostal (integrat a palau al SXVIII), la casa de l’Aduana o General separades pel pont de Barques. A continuació tota una sèrie d’habitatges abocats al riu que no han perdurat fins al nostres dies.

Una configuració de la ciutat que restava petrificada gairebé des d’època mitjana, una fotografia molt interessant d’observar, sobretot pels detalls: persones arrambades a la barana del pont per veure el gel baixar, la popa d’un llaüt amarrat amb l’agullot i l’arjau amb el gel lliscant riu a baix. 
La foto no és de gaire bona resolució però si parem atenció hi podem veure el nom de la barca (a la dreta de la imatge) a la seva galta; senzillament aquella era la Nº2, de les vuit que configuraven el pont. 

Completem l'entrada amb un text que ens aporta Hilari Muñoz, que pertany als arxius de la catedral i ens explica perfectament com aquest fenomen es va anar reproduint-se al llarg del temps, segurament a causa del mateix pont de Barques que parava la corrent i facilitava el fet de crear gel crespat al riu. El text de 1694 és d'una bellesa notòria i diu: ... Dilluns a 11 de janer 1694, aparegué lo riu de lo pont de barques en amunt fins a la horta de Pimpí, cosa de tir de mosquet poch més o menos, tot gelat ab una vista hermosa que feya lo gel en dit tret, perquè no estava llis com un safareig o bassa, sinó crespat y blanch com la neu, de manera que pareixia haver nevat sobre lo gel, que fou admiració a tots quant lo veren. Y de gruxa lo gel allí al pont de 16 y 17 palms. Y lo mateix dia, tement que dit gel no arruhinàs lo pont, fou llevat y arrimat a la part de la pexera, y al apartarlo del gel, causà molt ruido per los cruixits que donava y se afonà la segona barca del cap de dellà. Y durà cosa de tres dies lo anarsen riu avall lo gel.. Sort de que el fet anés repetint-se durant tres segles fins tenir la tecnologia de la fotografia a les nostres mans i poder retratar els fets. 

Meravelles.