Les zones porxades. La plaça de les Cols

La plaça de les Cols de Tortosa, va ser el centre econòmic, cultural, judicial, festiu i per tant neuràlgic de la ciutat fins la seva destrucció a l’any 1911.

La ciutat sempre ha buscat el sud, així és com cap al SXIV s’abandona l’antiga zona de mercadal al voltant de la porta de l’Assoc, per traslladar-lo, al que serà la plaça Major de la ciutat. I així va ser fins que cap el 1884 es construeix més al sud, el nou Mercat cobert municipal.

En quant a la toponímia de la plaça podem dir que fa clara referència a les funcions que en ella es portaven a terme, la plaça va dur els noms de plaça Major, del Mercat o de les Cols. Una referència clara a l’activitat comercial i dies de fira, molt sovint la fira sortia del recinte de la plaça i arribava fins al marge del riu.

És així com la majoria de places de mercat (del romànic mercatum), d’origen medieval van a ser els espais urbans que més noms acumulen.  A Tortosa un cop acabada l’activitat mercantil a la plaça, el nom va canviar, fins a l’actualitat anomenant-la: plaça de la Constitució.

Aquestes places en general, sempre van ser pols d’acumulació d’urbanitat a dins de la ciutat, amb la funció de Mercat. Per aquesta raó la majoria de cops s’anomenen Major o de Mercat. Aquests noms fan esment a dos conceptes  principals, un per ser el lloc preeminent (la plaça es sol situar a bell mig de la ciutat) i l’altre a l’activitat que desenvolupa, el mercat. Tot i així en el cas de Tortosa, el nom ens fa una referència més exacta (les Cols), ens indica l’especialització que tenia el mercat: les verdures d’horta. No és única a Catalunya, hi podem trobar diferents especialitats a diferents ciutats i places, com ara: la plaça del Gra, de l’Oli, del Blat, de les Verdures... Com també veurem que passa a Tortosa, altres places fan referència als elements urbans principals que hi tenen, com ara plaça de la Font o del Pou.

La plaça com més activa i principal, calia que fos més gran i més despullada. És el cas de Tortosa, la plaça se’ns presentava lliure d’obstacles. Els elements fixes com solen ser la font, abeuradors, pous, arbres o creus, són desplaçats a racons o altres llocs pròxims. A Tortosa, la regla general de la plaça de mercadal es complia a la perfecció: una plaça de terra batuda, en pendent per facilitar la seva neteja i sense cap element fix al seu mig, aquests seran desplaçats a una plaça secundaria: la plaça de laFont (actual Agustí Querol).

En quant a la zona porxada cal dir que aquestes es situaven als costats de ponent i de llevant. Aquests espais situats als laterals i facilitadors del comerç, eren els únics espais pavimentats de la plaça, on l’obrador s’obria al carrer per instal·lar les mercaderies.


A la foto de Borrell, encara hi podem veure, la continuació d’aquesta tradició. Al porxo de llevant i sota un rètol que sembla modernista hi podem veure un taulell portàtil, que aproxima el producte al llindar porxat.

La foto d’inicis de segle passat és realment rellevant, ja que ens mostra la configuració total de la plaça, amb les dues porxades i la seva plaça auxiliar (de la Font), aquesta sí totalment porxada. Tot i així la podem veure ja alliberada del volum de la font, ja que aquesta obra medieval, va ser desmuntada al 1885.


Altre aspecte que es pot posar en significació és la falta d’activitat, al voltant de les places. El MERCAT havia estat altre cop traslladat cap al sud de la ciutat. Desplaçat el centre neuràlgic altre cop quedant les zones de mercat d’època medieval, sense la seva principal activitat. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...