Les zones porxades

Si aneu a venir a Tortosa o sou d’aquí i ara us fixue, no cal pensar en trobar una porxada medieval, però si cal remuntar-se fins a aquella època per entendre i comprendre el per què dels porxos i la zona on es troben.

Per entendre el sentit del porxo cal remuntar-se al segle XIII, moment en que el Consell de la ciutat transforma la urbs que fins al moment s’expressava de forma islàmica. Partint del menyspreu  cap al passat pròxim i musulmà, la trama urbana canviarà radicalment, començant a aparèixer carrers més rectes, eliminant els atzucacs i obrint nous eixos viaris als eixamples medievals. El paisatge urbà anirà transformant-se a poc a poc, fins perdre el caràcter islàmic, una tendència molt habitual i practicada a totes les ciutats reconquerides de la Corona. A la ciutat de Tortosa sols és podia veure aquesta fisonomia més islàmica a la trama urbana del barri de Sant Jaume (barri comprimit entre la Suda i el riu), tot i que en els darrers anys ha estat fortament alterat.

Les Costums de Tortosa, comencen a regular aspectes com el clavegueram i les construccions, tenint com a prioritat la higiene de les vies públiques: “Tot hom pot fer claveguera o estremera en son alberch” 1272 llibre de Les Costums.

Al mateix temps hi comença haver un concepte de la bellesa, amb la construcció d’edificis sumptuosos, carrers amples i rectes i obertures d’espais lliures, com ara les places. Tortosa aquells segle trencava definitivament amb el seu passat musulmà i intentava transformar-se en una ciutat comercial i defensiva, conformant una ciutat nova.

És així com apareixen nous espais alliberats molts d’ells al voltant de les portes principals de la ciutat i altres al bell mig; com la plaça Major, del Mercat o de les Cols i actualment de la Constitució. És aquí on es va desplaçar tota l’activitat econòmica i de mercat ja al segle XIV. Un espai articulat mitjançant porxades i que enllaçava amb altres dos espais essencials a la ciutat com era la plaça de la Font (actuaria de secundaria a la primera), actual Agustí Querol  i el carrer de Taules Noves, actual carrer de l’Àngel entroncant amb el coll de Sant Joan.

A Tortosa ja es cita la construcció de porxos al 1374, envers la plaça de les Cols, tanmateix com hem dit a l’inici, que ningú esperi trobar voltes gòtiques pels carrers de la ciutat.

Però què és un porxo i quin ús tenia?

El porxo és l’element més important, tant a les places d’origen medieval com a les modernes, és l’espai que diferencia aquest àmbit de la resta dels espais buits i públics. És un espai  que sempre s´ha construït lligat al comerç o a edificis institucionals. A més l’espai arquitectònic (façana porxada) fa d’aixopluc de les condicions atmosfèriques, causant ambients ambigus a mig camí entre l’interior i l’exterior. Creant efectes d’ombra i llum, transparències i contrastos, ritmes i repeticions, donant un caràcter molt pintoresc al lloc on es situen, tot i així no sempre han estat respectats i sovint menyspreats per considerar-los: irregulars, tortuosos i arcaïtzants.

De porxos en podem trobar de diferent formes, el porxo que envolta tota una illa de cases més complicat de veure. A l’interior d’edificis destacables a manera d’organitzador de patis i claustres, al voltant d’una plaça o seguint un carrer. A Tortosa hi trobarem dels tres últims tipus, però amb aquestes entrades parlarem d’aquells porxos públics i exteriors, que segueixen un carrer i els que envolten una plaça, tot i així, com a la resta de Catalunya, és difícil trobar un porxo complert o de quatre cares al voltant d’una plaça. A la nostra plaça de les Cols sols hi teníem dues galeries de porxos, una situada a llevant i altra a ponent (façana porxada que va ser enderrocada per encabir la construcció de la rampa del pont de l’Estat).  

Aquests espais porxats eren molt importants a l’edat mitjana, quan es comencen a definir gran part de les places comercials d’Europa. Tanmateix la importància del porxo de plaça recau en que molt probablement sigui el primer espai urbanitzat, el més net i higiènic de tot l’entramat  d’espais públics medievals. Generador de transaccions i de comerç, al contrari que la gran plaça apareix com un lloc pavimentat i resguardat, on mostrar gènere i obrador, un espai ambivalent, sent el més públic de la casa obrador i el més privat del carrer.

Com hem exposat molts d’ells no perduraran fins als nostres dies esborrats del mapa per visions més il·lustrades de la trama urbana, altres han anat mudant segons les construccions o fins i tot reciclant el material constructiu fins als nostres dies.


Es així com us presentem aquest plànol de la ciutat de Tortosa realitzat al 1642 per González de Mendoza. A ell localitzareu macat en blau les zones porxades de la ciutat que anirem publicant. Hem utilitzat aquest mapa urbà per ser el primer que es va realitzar de la ciutat i mostra prou bé la fisonomia que deuria de tenir Tortosa en època medieval. A més hem gastat la toponímia antiga, ja que farem referència a espais no existents o simplement existeixen en part: plaça de les Cols, plaça de la Font i carrer de Taules Velles.

Per il·lustrar les entrades farem servir la fotografia, com tots sabeu aquesta va ser inventada al 1816 i per tant les imatges que veurem tot i mostrar-nos una Tortosa que ja no existeix, és propera al temps i per tant no hi podrem veure els esmentats porxos gòtics, el quals suposem que van ser reformats i adaptats a temps i modes... Tanmateix dir que tots els porxos que han perdurat fins als nostres dies i que surten retratats estan compostos per brancals, pilars o columnes i la llinda sovint és de fusta, la qual suporta el pes de l’habitatge.

Per saber-ne mes:
Les obres de la ciutat, de Jacobo Vidal Franquet
La ciutat de Tortosa, MA. Baila i Pallarés

Les places porxades de Catalunya, Maria Rubert de Ventós. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...