Les zones porxades. La plaça de les Cols II

En aquesta fotografia de Ramon Borrell, es pot veure en gran detall, la part porxada de ponent de la plaça. Aquesta porxada es desenvolupava des del carrer Botigues de la Sal, fins al carrer del Pes de la Palla, (actualment desaparegut). Altre aspecte que ens agradaria destacar a més dels comerços i que podeu veure a la fotografia és la pavimentació de terra batuda de tota la plaça, diferenciant-se el carril per on passaven els carruatges i carros. 

Aquesta zona de ponent anava estretament unida al monestir dels dominics, els quals desprès del setges de la guerra dels Segadors i de Successió (fins llavors van ocupar el monestir dels franciscans a Sant Joan del Camp), van decidir bastir el nou convent, a la vora del riu. L’església barroca en honor a la mare de déu del Roser va quedar bastida cap al 1714 i va ser l’única part del monestir que va perdurar fins a època moderna (1910). La resta del monestir en la desamortització (1835) va ser venut i ocupat per habitatges particulars,  sent aquests habitatges els que van configurar l’illa de cases que envoltava el temple, fins la plaça de les Cols.

Com es sabut, aquestes cases i església van ser expropiats per a construir l’accés al pont de l’Estat. La zona compresa entre el carrer Barana de l’Ebre, carrer de la Palla, i la plaça de les Cols, sent el límit la paret mitgera de l’església del Roser: va anar a terra. L'única part que va ser reutilitzada va ser la portalada barroca, que va ser encastada en l'entrada lateral del nou temple del Roser, bastit a l'altra riba del riu Ebre. 

El 7 de novembre de 1911, s’inauguren les rampes del Pont de l'Estat, canviant la fisonomia del que va ser el centre comercial, social i cultural. Deixant a la ciutat òrfena de plaça Major, fins la construcció pels de Regiones Devastadas de la plaça Espanya; un espai que pretenia funcionar com a nou centre neuràlgic, però que no ha quallat del tot, en la ciutadania.

Amb la nova reurbanització molts habitatges van ser remodelats o construïts de nova planta, com ara l'edifici que albergava el comerç de Daufí. Tot així cal esmentar com aquesta zona de l'antiga plaça de les Cols, fa ser fortament deteriorada durant la Guerra Civil a causa dels bombardejos feixistes, per la proximitat del pont i del front. Circumstància que va impulsar encara més la reurbanització, la reconstrucció i renovació de l’espai, en retrosses dels porxos i de l'antiga configuració de plaça porxada.

Per a nosaltres, passats més de cent anys, considerem que va ser una mala gestió/planificació i visió de ciutat portant a una transformació incomoda i irreversible de tot el centre de la ciutat medieval amb el retruc de la desaparició total del sector central de la façana fluvial. Per situar el pont a un lloc del tot inadequat.