La Font de l’Àngel.
"Per utilitat de la cosa pública de aquesta
ciutat, e axí mateix per decorar e ennoblir aquella" 1440
Per posar en valor i potenciar l’estima d’aquesta
obra gòtica que actualment tenim mig oblidada i arraconada, transcrivim un paràgraf
de l’obra de J. Vidal titulada “Un trienni liberal en època d’Alfons el Magnànim (activitat constructiva i promoció artística del Consell de Tortosa,1439-1442). Que a més la podeu consultar en línia, prenent sobre el títol.
Juntament amb la poca sensibilitat dels
gestors de l’urbanisme tortosí, probablement va ser la poca «utilitat» del
monument —les seves aigües van haver de ser restaurades en diverses ocasions
durant l’època moderna— allò que el va fer desaparèixer en una reforma urbana
projectada el 1879; dipositades les restes primer a l’escala de la Casa de la
Ciutat i, a partir del 1914, en un magatzem municipal anomenat Museu de la
Ilercavònia, des del 1962 es conserva —bé que tan sols parcialment— en un angle
de la casa de Don Pedro Oliver (palau Oliver de Boteller), un espectacular
immoble també empobrit i ubicat lluny del seu origen a la façana fluvial
tortosina.
En el context europeu es troben diverses obres
medievals —com la font d’Onofrio, a Dubrovnik, la de Kutná Hora (Bohèmia) o la
Fontana Maggiore de Perugia— que van ser construïdes amb una sumptuositat i amb
uns objectius de representació del valor cívic equivalents —si no superiors—
als de la font de l’Àngel de Tortosa. Sens dubte, però, la seva escultura
decorativa, l’extraordinari disseny de la traceria de la cisterna —una peça arquitectònica,
equiparable a un model d’argenter, que recorda la finestra circular de la Casa
de la Vila de Morella— i la finor de la seva estructura octogonal, avui
observable en una fotografia presa per Bonaventura Masdeu vers el 1870, la
converteixen, juntament amb el seu perdut model, en una arquitectura civil de
referència dintre dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó: en una obra que,
si no va aconseguir portar aigua corrent al centre urbà amb l’encert que els
seus promotors havien desitjat, va complir amb escreix la seva missió de
decorar i ennoblir la ciutat.
I posem aquets paràgraf i no altres, ja que
ens enllaça perfectament en la fotografia a mostrar sobre la font gòtica de
Tortosa. Es tracta d’un retall de premsa del 1912, on el peu de la pàgina ens
indica: “La professora de piano doña Carmen Crespi (1) y su padre don Jaime (2)
despidiéndose del Alcalde señor Algueró, después de serles impuesta la medalla
de merito de salvamento de naufragos, por haver salvado a tres con riesgo de su
vida, en aguas de Atmella, el 13 de agosto de 1912"
Com hem vist la font va ser desmuntada el
1879, però no sols ella va ser treta de la via pública, en aquell moment la
ciutat creixia i necessitava espai. Bona part de les muralles van ser
enderrocades, com la interior del Rastre, la part fluvial de Remolins o de la zona del Temple per encabir els
eixamples, podríem dir que les infraestructures gòtiques començàvem a fer nosa
a una ciutat en plena expansió.
Tot així com diu el text, vam tenir la sort
que part de la decoració de la font va ser salvada i encastada en l’escala del
pati (foto) de la Casa de la Ciutat -situada al carrer Ciutat-, tot i així allí
van estar poc de temps en relació a la seva història, ja que el 1914 la Casa de
la Ciutat (gòtica) va ser declarada en ruïna. I ara si, altre personatge controvertit entra en acció: Joan Abril (arquitecte
municipal), va extraure totes aquelles làpides, escuts, brocal de pou... que
considerava de rellevància i els va emmagatzemar al Museu. Actualment moltes d’aquelles
peces estan repartides per diferents llocs de la ciutat.
En el cas de les peces de la Font gòtica (exceptuant
l’escultura-remat de l’Àngel), van anar a parar a un racó que va quedar lliure,
en els coneguts popularment com els quatre cantons. Va ser cap al 1962, quan es pretenia
crear un barri gòtic, amb tots aquells edificis que eren traslladats i
empeltats al centre de la ciutat, quedant adossada al trasplantat palau Oliver de Boteller.
Tot i així, amb les anades i vingudes, encara
hi podem lluir una part de la mateixa "axí mateix per decorar e ennoblir aquella" Tot i que un tant descontextualitzada de
la seva ubicació i funció original, ja que com a font ha deixat de funcionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada