Continuem encara en les imatges que mostren el
nyap de ciutat que va quedar després de la Guerra Civil.
Aquesta fotografia pertany a l’any 1941, i la mateixa
segurament té més relació en la reconstrucció del Pont de l’Estat, que no amb el
motiu que ens ocupa. Fixeu-vos en les muntonades de llambordes que hi ha a la
rampa del pont. Possiblement ja el tenien gairebé bastit i anàvem a
pavimentar-lo.
Més enllà de les obres del pont, la fotografia
ens mostra la que serà la morfologia actual de la trama urbana de la plaça de
la Font i la seva connexió amb la plaça de la Constitució, anteriorment de les
Cols i el carrer de l’Àngel. L’edifici del Bar-Royal ha estat enderrocat per
esponjar i ara deixa més espai lliure a la plaça, deixant veure l’edifici que
alberga la Farmàcia Sanmartí (posteriorment es bastiran aquest lloc els dos edificis
que ens han arribat als nostres dies i que per sort van mantenir la fisonomia d’edifici
porxat) . A l’esquerra de la imatge la casa Monfort-Daufí, en plena
reconstrucció, si pareu atenció encara es pot llegir el cognom familiar a sobre
de la porta de la botiga. Ja que com us vam explicar en anteriors entrades
aquest era l’edifici que albergava la merceria Monfort ja a la plaça de les
Cols, al qual se li havia adossat el xamfrà amb mirador, al quedar eliminada la
zona porxada de ponent de la plaça de la Font.
Un matxo i el seu carro allà enmig a l’espera
d’alguna cosa, encara destaca més la buidor dels carrers, mostrant una ciutat
gairebé fantasma. Tot i així hi ha detalls que delaten la vida, fixeu-vos en
els terrats de les cases que entren al carrer de l’Àngel: hi ha roba estesa.
I per últim els dos grans fanals que ens han
acompanyat fins aquí, ja els vam veure decorant la part central de la plaça de
les Cols i posteriorment flanquejant el pont. Amb el nou disseny del pont de l’Estat
del Sr Torroja, seran substituïts per altres fanals més moderns que actualment
encara conservem però altre lloc de la ciutat, els podeu veure a la placa Sant
Jaume.
Sovint veient aquestes fotografies de
postguerra, sembla gairebé un miracle que Tortosa continuï existint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada