Fa un temps parlàvem de les cases d’escaleta i
de les seves innovacions. Entre aquestes innovacions els balcons. Un espai de
connexió entre l’exterior i l’interior dels habitatges, que guanyant en altura
havien perdut els patis interiors i per tant els espais no coberts, tan importants
fins al segle divuit per la vida domèstica.
L’eclosió dels balcons va ser tan gran que
molts d’aquells edificis que no disposaven d’aquets espais es van apuntar a la
moda i en van construir. Cal parlar doncs de la utilització que tenien aquests
espais, els balcons, eren la part exterior de l’habitatge i llavors era i és un
lloc per mirar i ser mirat, un espai de comunicació d’enllaç entre la vida
privada i pública, un espai on desenvolupar alguna de les tasques que dins de la
casa eren difícils de fer, com estendre la roba, tenir plantes... Es així com
aquets espais rectangulars del SXVIII de dimensions en molts casos reduïts, són
els protagonistes dels habitatges i perduren fins als nostres dies.
Aquí introduïm la visió del passeig del Born,
Barcelona. És una pintura del XVIII, en ella veiem un mercat, però a nosaltres
ens interessa els habitatges de la mateixa, a la seva majoria ens representa
cases d’escaleta, amb els seus balcons, coberts per tendals. Uns balcons
construïts majoritàriament en ferro d’una peça o llosana i que s’encastaven a
la façana de l’edifici, utilitzant de terra manises de colors de cara al terra.
A més la pintura és doblement interessant ja que ens mostra una altra de les
innovacions que van dur aquestes construccions. Com hem dit era un espai
privat, però a la vegada públic, llavors molts d’ells com podem veure comencen
a tenir una gelosia, fetes de fusta, les quals permetrien sortir per veure
sense ser vist, sent les precursores de les tribunes i miradors que
eclosionaran a finals del XIX i XX amb
el modernisme.
Ara parlem de la visió de la imatge
estereoscòpica que ens fa Salvany Blanch
al 1914 del Carrer Croera, sent el protagonista el Palau Episcopal del segle
XIV. Tot i ser una fotografia moderna la seva visió ens pot fer retrocedir dues
centúries i parlar exactament del mateix que fèiem de la pintura del Born, si
no fos per la publicitat enganxada a la parets de les cremes Kaiser, i dels cinemes de la ciutat.
Hi podem vore tendals cobrint la intimitat i
la llum dels habitatges i el millor de tot dos balcons, dels tres que hi ha actualment a
la façana, de llosana de ferro que no són originals de l’estil gòtic de
l’edifici. Amb manises decorant la base del mateixos i un cop més altra
sorpresa: una gelosia de fusta! La podem veure en el balcó que esta més
allunyat, com a la pintura, aquesta permetrà tenir una visió discreta del
carrer.
Qui de la cúria de Palacio, sortia a veure el
que passava a carrer?
Pintura anònima del Bornet, segle XVIII. Museu d’Història de Barcelona.
Fotografia de Salvany Blanch, 1914. Font
Biblioteca de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada