Quan busques fotos de la ciutat, aquesta és
una de les més reproduïdes. Una fotografia de principis de segle de Ramon
Borrell i Codorniu. Una imatge atrevida, ja que serveix per
il·lustrar una publicitat de Hiposfosfitos Salut i ens mostra un tema allunyat
de les imatges de plaer, bucòliques i monumentals tan típiques i tan usades per
aquest fi de màrqueting.
Aquí Ramon Borrell aposta per ensenyar-nos una
visió més antropològica, ens mostra com viu part de la població de la ciutat,
com és el carrer, la pavimentació, les seves cases, qui les habita i quina és la seva
expressió; fixeu-vos que són majoritàriament dones amb semblant trist i sever, si
suposem que està realitzada cap al migdia, els homes estarien a jornal. Tot i així, cal veure com la titulen: Una
calle antigua. Però realment podrien haver-la titulat un carrer humil, un
carrer de gent treballadora, un carrer
on la vida segurament era dura. Un carrer que volent o sense voler no el
situen, no el marquen al mapa, queda dissolt a la trama urbana del casc antic
de la ciutat.
Cal fer un esforç per situar-lo i posar-lo a
un lloc concret. Nosaltres intentarem fer aquest exercici, tot i sabent que ens
podem equivocar. Podria ser un carrer del Call, és a dir de Remolins, però
nosaltres ho descartem ja que tot i l’estretor del carrer ens pot transportar
aquest indret, a la fotografia al fons s’observa una pendent. Aquesta pendent podria ser una costa
i això ens porta als barris costeruts de la ciutat, podria ser la part alta del
barri de Sant Jaume, carrers Aldea o Sant Jaume que possiblement quedarien
descartats ja que aquests són més curts i a la fotografia ens presenta un carrer
estret i relativament llarg. A altre barri ple de costes com el de Santa Clara
difícilment podria estar situat, aquest barri ens mostra una trama urbana més
folgada amb carrers més amples, a més en aquest sector la majoria de cases són
d’escaleta i en la fotografia d’aquesta tipologia no hi trobem cap. Les cases
són d’una alçada i construïdes amb poc recursos i de forma molt senzilla.
Per tant cal anar cap al barri del Castell i
les seves costes, nosaltres apostem per situar-la tot just a la Costa de
Capellans al seu punt més alt, abans de començar la baixada cap a la costa del
Castell i els Reials Col·legis. Els motius que ens ho fa pensar són: l’estretor
del carrer quadra amb l’amplada actual que té el carrer, uns dos metres, la
pendent descendent que s’inicia en aquesta zona i que desemboca en el que ara
es coneix com la plaça de l’Absis. I per últim el trencament que fa al final
cap a la dreta, el carrer actualment encara conserva aquest gir, sent l’única
part urbanitzada que encara es conserva, la resta està en un estat deplorable
d’abandonament i ple de solars, aspecte que també dificulta a la seva identificació actual.
Si fos així i ens mostra el carrer de Costa de
Capellans a la seva part més alta, la foto té un gran valor, sent una de les
poques que hi ha d’aquesta zona de la ciutat. A més d’ensenyar-nos la humilitat
de la gent que allà habitava, també ens mostra de quina manera estaven
construïts els seus habitatges, uns habitatges fets al boom demogràfic del
segle XVIII, on el clos murallat va fer ocupar espais comunals, com les bases
de les muralles del Castell, aprofitant al màxim l’espai que quedava lliure
dins de muralles, d’aquí l’estretor dels carrers en aquesta zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada