El voyage pittoresque et historique de l’Espagne


El Voyage pittoresque et historique de l’Espange, publicat al 1806-1818, és una gran obra il•lustrativa d'Alexandre de Laborde, amb una funció divulgativa, arqueològica i explicativa d’un país que, a ulls dels europeus, es mostrava totalment exòtic. Amb la seva publicació l’obra té una certa popularitat i fa de la visita a la península un fet indispensable per a tots els romàntics, el romanticisme surt en contraposició a la Il•lustració i el Racionalisme, és una corrent que abraça totes les facetes de l’art, literatura i política, van en busca dels sentiments més primitius, refusen la raó, hi ha una exaltació de la pàtria i de la natura, l’home deixa de ser el protagonista al món. En aquesta època molts artistes visitaven la península en busca d’experiències i emocions, un cas va ser Whashington Irving, que va habitar a l’Alhambra on va escriure els seus contes (1832). Els gravats, relats, llegendes, pintures, tradicions, van fer de l’estat un lloc mític i estereotipat, però de pas obligatori cap a l’orient.
Així doncs Alexandre de Laborde, va visitar Tortosa i la va dibuixar, amb una vista un tant curiosa, a més d’il•lustrar les Arquetes àrabs de la Catedral de Tortosa, del període almohade andalusí, de finals de S. XII, inici XIII, de fusta amb incrustacions d’ivori, marqueteria i decoració amb bronze.


La vista de Laborde: dic curiosa, ja que és la de llevant, tal vegada la més salvatge que podia oferir la ciutat, on s’observa al fons els Ports i rodejada de castells i vegetació, totalment oposada a les de Wyngaerde, les quals van més de la mà del racionalisme del renaixement, de la descripció i no amb una funció bucòlica i exòtica.
En aquesta època al sector de llevant hi trobem un doble pany de muralla, el gòtic, el qual queda reflectit al dibuix (és el primitiu) i el nou realitzat cap als set-cents i per tant relativament modern per a Laborde. Aquesta muralla deixava un espai interior creuat per barranc, on es situaria el dibuixant i que no seria habitat fins el 1860 quan es va aixecar l’eixample del Rastre. Aquest pany hi tenia un portal del mateix nom que donava pas al Coll de l’Alba, sent el camí de la Via Augusta. Així aquesta vista ve a completar la que no va fer a 1563 el flamenc. On la muralla unia el Castell de la Suda amb el baluard del Carme, començava al flanc del pati d’armes del castell, passava per la part posterior dels Reials Col•legis, on feia un gir cap a dins, en busca del Portal de l’Escorxador, arribant fins al convent de Santa Clara i la porta homònima o de Tarragona. A més del portal de l’Escorxador (1349), el qual esdevé el més important de la zona i l’únic visible a la vista de Laborde, hi havia dos més: l’Olivar (documentada des de 1336) adjacent a Sant Domènec sent el més primitiu i principal fins la construcció del portal de l’Escorxador, avui en dia tapiada i dins del complex dels Reials Col•legis, l’altra és la de la Bassa(1347) que donava accés al Castell d’una manera ràpida i còmoda des de la ciutat.
El S. XIV és el de màxima construcció d’aquesta zona, obres atribuïdes a Joan de Frenoy mestre de la Seu i que va participar en les obres de l’Olivar (portal ja existent) i les obres del nou portal de la Bassa i les muralles, aquestes eren construïdes en tàpia i argamassa, per ser més econòmic, ràpid i efectiu, encara que menys duradores. En quant a les torres en aquesta zona (encara es poden veure) eren lliures, les quals es podien aprofitar com habitatge o farcides com a reforç de la muralla.

Després de gairebé cinc segles des de la seva construcció el que trobaria Laborde al seu pas per Tortosa seria ben diferent ja que aquestes obres no pararien de sofrir remodelacions, actualitzacions, etc. A més hem d’afegir la llibertat del dibuix, un exemple és l’exageració de la silueta del Port, però encara així dóna una vista prou descriptiva de la ciutat. D’esquerra a dreta es pot veure El Baluard del Carme, on despunten l’obra nova dels Quarters (1739-1750), intramurs el volum de l’església del Seminari, amb les dues torres (1753), tot seguit i enfrontat altre volum que sembla ser l’Església dels Dolors, que formava part del Convent de les germanes del Sagrat Cor (S. XVII-XVIII), tot seguit l’Hospital de la Santa Creu (1765-68) el convent de Sant Domènec (S.XVI) i els Reials Col•legis. I per acabar la Suda amb obres defensives, castell i el que restarà de la residència reial.

Així doncs una ciutat plena d’obres noves i recentment inaugurades va ser retratada com una ciutat medieval i allunyada de la civilització i corrents intel•lectuals, encara que en part era així i no sols a Tortosa, sinó a tot l’estat, diguem que els paràmetres de la contrareforma i el barroc, a la península es van allargar una mica massa.

Fonts:
fototeca.cat
Viquipedia
J. Vidal, Les obres de la ciutat
M.A. Baila, La ciutat de Tortosa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...