La Porta del Pont

A tot recinte emmurallat hi destaquen les seves portalades, situades a llocs estratègics, coincidint amb les vies de comunicació.
Aquestes portes tenien un sentit defensiu, a més de facilitar el trànsit dels ciutadans, visitants i el seu comerç. La Portalada del Pont, resulta per la seva fisonomia una porta peculiar i singular i al mateix temps cabdal per a la ciutat. Donava accés directe al centre religiós, polític i administratiu de la ciutat i al contrari que altres com ara la de Vimpesol, Sant Francesc, no estava acompanyada per muralles, ja que la façana fluvial de cases i palaus feia aquesta funció i el riu de fossat. Permetia l’accés a l’altra riba del riu a través del pont de barques, sent l’únic pas en tot el tram baix de l’Ebre, capitalitzant així tot el trànsit de mercaderies, cavalleries i persones que feien el camí a València al sud i a Barcelona al nord.


Fragment del dibuix de Van den Wyjngaerde, vista de ponent.

Era una portalada realitzada amb jaspi (varietat del quars, opac i de colors variants) procedent de la pedrera de la Cinta, per tant se pressuposa prou impressionant, segons el dibuix del flamenc era emmarcada per un gran arc de mig punt, amb comparació les construccions adjacents, (sempre pensant en la llibertat del dibuix), a més destaca una construcció superior sobreeixida i amb sostre a dues aigües, suposem que amb una funció militar i de guaita. Del seu funcionament sabem que tancava als vespres, encara que sempre oferia la possibilitat d’entrar per un portell més xicotet a la vora, com explica Despuig als Col•loquis, “Fabio: La gran, sí, mes la portella, no, que mai se tanca; i perquè com la part dellà lo Pont se va tan poblant, convé que així estiga oberta, per si alguna cosa de necessitat ocorre”. Així doncs la principal i la més espectacular entrada a la ciutat, ja que va ser aquesta per on va entrar Felip II a Tortosa.


Amb la visita d’altre rei al 1802, Carles IV es va bastir un nou portal seguint el preceptes de la moda, neoclàssica, ja que era un portal sense ostentacions i mostrava tres portes a manera d'arc de triomf romà. Aquest últim segurament substituïa la portalada medieval totalment obsoleta i que va ser destruida per una riuada a l'any 1772, va ser destruït al 1885 deu anys abans de construir-se el pont de peatge de la Cinta i coincidint en data amb l’autorització per a la construcció dels eixamples del Temple i Remolins.