Des del 25 de març de 1179, data on situa la
llegenda o la devoció de la baixada de la Cinta,
aquesta ha anat agafant rellevància al llarg de nou segles a la nostra ciutat.
Ja a l’edat mitjana la Cinta (cíngol que
portava la Mare de Déu a la cintura) va ser dividida en dues parts, ja que fins
al moment la relíquia sortia d’una peça a protegir a les dones que anaven de
part, així el tros petit sortia a casa dels devots i el gran restava a la
catedral.
El reliquiari major va ser manat obrar per
Tena, bisbe que el dóna el dia 10 d’octubre de l’any 1619. Lluís Tena va ser el
que li va donar impuls a la devoció per la Cinta i creador de la confraria.
El reliquiari en qüestió era d’argent i
sobredaurat amb unes dimensions de 75cm d’alçada i un pes de 6600 grams. Amb
una base de secció circular i la part del receptacle quadrat on es guardava la
part gran de la relíquia, la composició la tancaven tres figures: la Mare de
Déu, sant Pere i sant Pau (té el mateix patró d'imatgeria que la porta de l'Olivera de la Seu). L’anagrama MA “ a modo de Maria” va ser realitzat
amb posterioritat per l’argenter Agustí Roda al 1626.
Amb la crida que va fer Felip IV de la
relíquia per a un part reial, aquesta sempre ha viatjat fins la Cort, sempre
que una reina s’ha posat de part, d’aquesta manera el reliquiari es va anar
enriquint com va ser el cas del part de Isabel II, que el va engalanar amb
pedres precioses.
Arran de la confiscació del Tresor de la
Catedral, durant la Guerra Civil, aquest reliquiari i la relíquia va
desaparèixer. Al Tresor sols es conserva el menor amb el tros xicotet del cíngol.
Dades i fotografia extreta de la pàgina: www.lasantacinta.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada