El Reliquiari Major de la Cinta


Des del 25 de març de 1179, data on situa la llegenda o la devoció de la baixada de la Cinta, aquesta ha anat agafant rellevància al llarg de nou segles a la nostra ciutat.

Ja a l’edat mitjana la Cinta (cíngol que portava la Mare de Déu a la cintura) va ser dividida en dues parts, ja que fins al moment la relíquia sortia d’una peça a protegir a les dones que anaven de part, així el tros petit sortia a casa dels devots i el gran restava a la catedral.



El reliquiari major va ser manat obrar per Tena, bisbe que el dóna el dia 10 d’octubre de l’any 1619. Lluís Tena va ser el que li va donar impuls a la devoció per la Cinta i creador de la confraria.
El reliquiari en qüestió era d’argent i sobredaurat amb unes dimensions de 75cm d’alçada i un pes de 6600 grams. Amb una base de secció circular i la part del receptacle quadrat on es guardava la part gran de la relíquia, la composició la tancaven tres figures: la Mare de Déu, sant Pere i sant Pau (té el mateix patró d'imatgeria que la porta de l'Olivera de la Seu). L’anagrama MA “ a modo de Maria” va ser realitzat amb posterioritat per l’argenter Agustí Roda al 1626.

Amb la crida que va fer Felip IV de la relíquia per a un part reial, aquesta sempre ha viatjat fins la Cort, sempre que una reina s’ha posat de part, d’aquesta manera el reliquiari es va anar enriquint com va ser el cas del part de Isabel II, que el va engalanar amb pedres precioses.

Arran de la confiscació del Tresor de la Catedral, durant la Guerra Civil, aquest reliquiari i la relíquia va desaparèixer. Al Tresor sols es conserva el menor amb el tros xicotet del cíngol.

Dades i fotografia extreta de la pàgina:  www.lasantacinta.com
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...