En aquest cas explicarem l’experiència en
aquesta tipologia d’habitatge de Mercè Forés. Una memòria força interessant ja
que amb ella tindrem una visió diferenciada.
En primer lloc abandonem la part baixa de la
ciutat per pujar al barri de Santa Clara, en la confluència amb el barri del
Garrofer. La casa es situava al carrer Pujada
de Sant Francesc, tot just davant del Calvari. Era una casa en
propietat, que recorda de quan era xicoteta i vivien allà els seus avis.
La casa
en qüestió tenia una planta baixa on estava el rebedor i un bany. Aquest espai
distribuïa cap a un soterrani (que molt sovint servia per guardar estris) i cap
al primer pis on estava el menjador i la cuina de dimensions molt reduïdes. En
la segona altura la casa hi tenia tres habitacions i dalt de tot un quarto on
rentar la roba i el terrat. En aquella casa hi va viure tota la família de la
Mercè, els iaios, pares i fills. Com a les cases plurifamiliars, aquí l’escaleta
també era l’element vertebrador de la mateixa, ella la recorda amb barana i
prou ampla encara que sols per a una persona i bastant fosca, ja que no tenia
finestres.
Si fem un tall transversal, la casa podria ser
més o menys com la il·lustració que adjuntem. Una casa que al carrer mostra
només un nivell, però que conté en total cinc espais diferenciats en altura.
Aquesta estructura de cases d’escaleta permetia molt fàcilment l’adaptació al
solar i a la orografia. Molt típiques de la zona de Santa Clara, també les
podem trobar a altres llocs del territori com Roquetes, Jesús... Aquestes també
es podien desenvolupar en altura fins a mostrar al carrer tres i quatre
nivells.
Una mostra d’aquesta evolució en altura la
trobem en la següent imatge d’aquestes dos cases d’escaleta del barri de Santa
Clara, al carrer Nou Cirera i Pujada de Santa Clara. A més veiem la gran
diferència entre el recuperat i restaurat, amb allò més normal a la nostra
ciutat: l’abandonament total i per rematar-ho la tàpia de les mateixes, és a
dir la degradació de l’espai urbà. D’aquests aspectes de ciutat vella hem
parlat molt sovint, diferent ens aniria si tot estigués com el primer exemple i
no com el segon.
Mercè recorda el terrat com un dels espais més
utilitzats, ja que hi pujaven a jugar sobretot quan la seva iaia rentava la
roba i després l’estenia. La casa no posseïa pou i per tant s’havia d’anar a
buscar-la a la font fins que la Mercè era petita. La llum elèctrica sempre la
recorda a l’habitatge.
L’habitatge tenia un balcó amb persiana, que
no tendal, i era aprofitat per tenir flors.
Com ens recorda la Mercè, la casa no va ser
fàcil d’adaptar als nous aparells domèstics i es feia difícil de viure en ella,
aquest habitatge va ser venut. La casa d’escaleta va deixar de ser pràctica per
als seus iaios amb tantes escales.
En quant a la relació amb els veïns ens
recorda que sempre va ser bona, es tractaven com una gran família on tots es
coneixien i s’ajudaven. Segons recorda la Mercè la seva mare li contava que els
veïns feien festa al carrer sobre els anys quaranta del segle passat, amb ball
i tot.
La majoria dels baixos del barri, al igual que
el seu eren utilitzats com a rebedors de la casa. Tot i així hi recorda un forn
de pa i una petita botiga de comestibles.
La Mercè resideix fora ciutat i no coneix la
realitat actual d’aquests espais i per tant no ens contesta cap on hauria
de treballar l’administració per recuperar aquests barris de dins Tortosa i fer
atractiu el casc antic de la ciutat.
