Projectada per l’arquitecte municipal Joan
Abril i Guanyabens. L’església de la
Reparació de Tortosa va ser creada per albergar les despulles de Mossèn Sol,
aquest tenia un somni: la construcció d’un “templo, capilla central y
universal de la reparación”.
La mateixa va ser començada el primer d’abril
de 1901, amb un fort deliri per part de Manuel Domingo i Sol (fundador de
l’ordre dels operaris diocesans) de veure acabada l’obra del temple expiatori
abans de que morís. El temple encara que per acabar com es pot llegir en les cròniques de l’època va ser beneït el 1903.
Els terrenys que ocupà el temple van cer
cedits pel bisbat i corresponien a l’antiga capella del convent dels mercedaris.
La mateixa va ser comprada pel Bisbe Aznar i en aquell moment era utilitzada
com a teatre municipal, l’edifici conventual esdevindrà la primera escola
publica de Tortosa i de Catalunya.
La cripta de mateixa mida que la planta de la
nau, mostra un total de setze columnes de pedra de Flix on mitjançant arcs de
mig punt i volta de creueria, sosté el temple. De tots els elements
arquitectònics calen destacar els capitells, on els volums busquen l’estil del
romànic.
Altre element destacable són les escales que
donen accés a la mateixa, de tipus imperial. La seva planta és d’E: composta
per un tir fins al primer replanell i després dos més en sentit contrari fins
al nivell superior, aquets dos últims més estrets que el primer. Aquesta
tipologia d’escala va començar utilitzar-se a partir del SXVI, i aviat va
agafar una forta càrrega social,
política, cultural, fins i tot protocol·lària, ja que s’utilitzava per ennoblir
i decorar palaus.
El temple exceptuant de la cúpula i llanterna
de magnífica solució, presenta problemes de resolució volumètrics sobretot a
l’exterior. La façana posterior, coses de la vida, ara la més visible de les
dues, mostra una combinació desequilibrada on l’absis, l’altura de la cúpula,
les dependències del temple i l’entrada a la cripta, genera un conjunt poc
harmònic tot plegat.
Fotografia editada per Fototípia Thomas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada