El pati del Mas del Bisbe

Cal situar-se al segle XIII i visualitzar com el bisbe Arnau de Jardí, promotor d’aquesta residència d’esbarjo i estiueig a la riba del riu, sortia de la ciutat i s’embarcava per a remuntar les aigües de l’Ebre fins arribar al lloc de Bítem, on el bisbat posseïa un gran nombre de terres, que perduren fins a l’actualitat.

Llavors el riu llepava els mateixos fonaments de la capella romànica, única a les nostres terres amb un més que rellevant rosetó amb decoració romànica, única a les nostres terres. L’església va estar consagrada a la Mare de Déu i aviat agafarà el nom de Santa Maria de Bítem, fins que un bisbe castellà i borbònic al 1713 li va canviar l’advocació, pel de Santa Maria de la Oliva d’origen toledà.

Els bisbes van anar entrant per la portalada d’accés fluvial durant segles a la seva residència d’estiu. Una masada envoltada de tarongers, jardins i hortes. Típica de l’arquitectura medieval, organitzada al voltant d’un pati on destaquen les grans estances orientades al riu. I és aquí on ens aturem aquesta vegada al pati porticat amb un doble sistema de galeries, que gràcies a les fotos de no més de 50 anys, encara el podem veure.


En època moderna i recent el palau, o millor dit Mas, ja que té estructura d’aquesta tipologia, anà perdent rellevància i importància fins quedar totalment abandonat per part del bisbat. Altre cop hem de donar les gràcies a l’afany documentalista de l’excursionista i fotògraf Salvany Blanch. Per poder veure com no fa més de cent anys el pati encara lluïa el seu senzill esplendor gòtic.

Avui en dia serveix com a magatzem als masovers que treballen les terres del bisbat i les pedres de columnes i pilars resten allà amuntonades a l’espera de temps millors o de que vingui la retro-excavadora.


Vos deixem una imatge de la premsa dels anys 80 on es veu l’estat del pati després de l’ensorrament d’una de les dues galeries, l’altra encara resta tot i que molt modificada. Tot així l’abandó no és l’únic assetjador d’aquest espai tant peculiar i a la vegada tant oblidat, ja que als anys 60 van intentar comprar la capella, per traslladar-la pedra a pedra  a altre lloc, com van fer en tants edificis medievals del país, un cas molt exemplificant va ser el cas del Palau de l’Abat al Reial Monestir de la Valldigna.

Fotografia extreta del Fons Salvany Blanch de la Biblioteca de Catalunya.
Fotografia de les runes, extreta del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...