Un pati amb múltiples funcions

Com la gran majoria d’edificis de major volum de la ciutat la seva funció anat canviant i difícilment hi trobarem que els espais es dediquen als mateixos usos per als quals van ser creats. Aquest és el cas del casalot dels jesuïtes, de seminari, institut... del carrer Montcada i que actualment no és altra cosa que un descampat, en espera a la construcció d’un edifici d’última generació per albergar delegacions de la Generalitat i l’obertura d’un aparcament.


Per molts és recordat com l’edifici de l’institut (1928) de la ciutat, per altres com una seu provisional de l’escola la Mercè (1970).

Però cap d’aquestes funcions educatives va ser la inicial. L’edifici (1642) i la seva església conventual, la més gran de la ciutat després de la Seu, van ser bastits pels Jesuïtes com a col·legi, fins al seu abandonament i expulsió de la congregació l’any 1767. Llavors és quan l’edifici agafa més fama, fins i tot en molts casos es canvia el nom del carrer Montcada pel carrer del Seminari. El Seminari Conciliar s’ubicarà allà l’any 1842.


El 1982, l’edifici queda declarat en ruïnes i restarà abandonat fins a la seva demolició. A la dècada dels 50 l’església contigua va ser demolida per Regiones Devastadas, a causa dels desperfectes de la revolució del 1936 i els bombardejos dels anys següents, i al seu solar es va fer una pista esportiva.

Malauradament del pati no tenim cap fotografia disponible per a publicar-la i donar a conèixer aquest espai, sabem que era un espai rectangular al qual hi donaven les diferents galeries que donaven accés a les aules. Les dues imatges que adjuntem son dos fragments de fotografies de Ramon Borrell i Codorniu. La primera presa des del Sitjar, on es veu una perspectiva de la ciutat amb les cobertes de l’edifici i de l’església, la segona és altre fragment de la façana de l’edifici i de l’aspecte que tenia el carrer Montcada a inicis del SXX.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...