La sega de l’arròs

Plana de la revista El Dia Gráfico, publicada l’any 1926. A ella podem veure una de les activitats de final de l’estiu com és la sega del arròs, el moment de trillar-lo i assecar-lo.

Les imatges van acompanyades del següent titular: La siega del Arroz en los campos de Tortosa. Hem de tenir clar que fa referència als camps del Delta, llavors encara pertanyents a la ciutat de Tortosa, no serà fins al final del segle XX que no es constituiran en municipis independents, com Deltebre, Sant Jaume, l’Aldea...

I diu així: La agricultura de Catalunya és tan variada que todos los productos tienene en ella su cosecha. Llegado el verano, las tierras tortosinas presencian la siega y la batida del arroz, como las de Valencia. 

Realment són unes imatges molt interessants ja que podem veure com es feia la feina manualment de tot el procés recol·lecti de l'arròs.
Imatge trobada a la xarxa.

Refrescant-se a Mig Camí

Dues imatges familiars del pou i la font de l'ermita de Mig Camí.
Imatges trobades a la xarxa.

El patrimoni de Querol

D’aquesta fotografia de Salvany i Blanch fa exactament cent anys. És curiós veure aquestes fotos del fons de la Biblioteca de Catalunya, a més de ser una sort per a totes aquelles poblacions i llocs on va estar aquest excursionista. La seva voluntat documentalista i científica ens facilita conèixer amb tota mena de detalls com era la ciutat i que contenia en aquells moments.

De Querol hem parlat molt i de la seva falta de reconeixement a la seva ciutat natal també, però ara ens volem centrar en la fotografia, que per cert no deixa de ser fantàstica, una creació de bodegó amb escultures de l’artista que llavors portava quatre anys mort i faltaven quatre anys més, per a que José Cerveto li fes el monument al Parc. Va ser el període de temps on el consistori va estar negociant per realitzar la casa museu Querol a Tortosa i mai reeixit.

Tot i així cent anys són molt anys i la majoria de la Ciutat desconeix l’alt valor universal d’aquest artista i polític.

Veritablement una llàstima.

Cucafera tortosina i la seva estructura

La Cucafera al segle XVI ja tenia la fama ben guanyada a tota la ciutat.

Animal mitològic relacionat amb la Confraria de Pescadors de la ciutat (la tradició oral diu que representa una tortuga gegantesca que es va pescar a la bocana de l’Ebre... entre altres llegendes), aquest element venia a representar la idolatria i l’heretgia precedint la processó del Corpus.

A les fotos que no són velles sinó ben modernes (2013), podem veure una estructura de ferro antiga de l’entremès. Aquesta es va trobar en una de les dependències de l’abandonat Balneari del Porcar, a les fotografies que ens aporta Irazuzta Ugarte podem veure el moment en que una brigada municipal se l’emporta. El motiu per el que les publiquem ve donat pel fet, que així podem conèixer com són les entranyes d’aquest monstre.

La Cucafera amb el temps s’ha convertit en un dels símbols més estimats de la ciutat, sobretot del xiquets. I té família: Actualment hi trobem la Cuca gran i la xicoteta, molts les relacionen com a mare i filla, però fins no fa tant (a la postguerra) hi havia una tercera que representava el pare, possiblement sigui esta estructura. També dir que durant diferents etapes han estat dues, les filles de Cuca, tots aquets models són molt moderns, de finals del XIX cap aquí.

Al principi, i abans de les estructures lleugers de ferro o fusta amb rodes, era representada amb una barca bolcada i coberta amb una manta, on dins es situaven els homes que l’arrossegaven. Això ha fet que amb el temps hagi agafat semblant arrodonit de tortuga, amb un cap que estira-i-arronsa, a més d’obrir i tancar la boca fent petar les dents recordant a un cocodril.

Aquest element del seguici festiu, s’ha convertit en indispensable de qualsevol festa de la ciutat, resseguint l’etiqueta de Cucafera hi trobareu diferents imatges.

Les podeu anar a visitar durant tot l'any a la Casa del Gegants, antiga Llotja medieval. 

Embotellant tomata

A la fotografia podem veure una de les accions més bàsiques de la nostra gastronomia: la tomata en conserva. En ella podem veure com després de pelar i trossejar la tomata s'embotella, sempre sense deixar cap espai d'aire i un cop tapada es posarà al bany de maria, per crear el buit. 

Abans dels grans supermercats era la manera idònia de mantenir un producte de temporada per a la resta de l'any, aquesta faena sempre es solia fer en família i el resultat era per a tota ella.

La imatge pertany a la família Estrampes Blanch.

La processó de Santa Rosa

Continuem a Remolins (tot i la fotografia està presa al carrer Ciutat) i les seves festes en aquesta ocasió vos mostrem una imatge de la processo de Santa Rosa. La imatge ens trasllada a l'any 1948, pertany a l'arxiu de la família Miralles Rué.

La plaça de la Immaculada i parròquia de Sant Jaume

Continuem aquest estiu mostrant imatges relacionades en aquesta època de l’any.  Si en anteriors entrades vam mostrar algunes imatges sobre la festa del Rastre, ara toca fer-ho d’un dels barris amb més identitat de la ciutat: Remolins.

La imatge que aportem és la portada d’un llibret de festes de l’any 57 (extreta de les xarxes socials i publicada per Borràs M, on podem veure la plaça recentment inaugurada i reurbanitzada. Cal tenir en compte que tota aquesta zona de l’Esplanada de Remolins va ser reorganitzada pels “destructors” de Regiones Devastadas a conseqüència de la destrucció dels bombardejos feixistes.

És l’antiga zona de protecció dels baluards de la Ribera i de les Bruixes que enfortien la muralla de la Cortadura, coneguda popularment com l’Esplanada, zona que ja havia començat la seva urbanització a finals del XIX, d’aquesta època veiem la cooperativa de Sant Jaume (naus modernistes) i els edificis que van en direcció dins Tortosa, carrer Major de Sant Jaume, terrenys que anteriorment en part, ocupava la fàbrica terrissaire dels Anglada.

A postguerra van bastir l’església que veiem a la foto , aquesta va ser construïda per a dotar a la part nord de ciutat, d’un temple religiós en substitució dels temples  de Sant Jaume (gòtic) que van decidir enderrocar  al igual que el convent del Miracle (SXVIII), aquets dos temples situats al barri de Sant Jaume.

La nova església va encabir amb la destrucció en part del jardí Balneari del Porcar, ja llavors en desús i al costat de les runes de la plaça de bous ( a la fotografia podeu apreciar les runes en el lateral esquerre de la fotografia). A tot aquest entorn reorganitzat i bastit en postguerra  ara anomenaran plaça de la Immaculada i parròquia de Sant Jaume, en record de l’antiga enderrocada.

Dir que anteriorment aquesta esplanada era utilitzada com a zona de jocs, en moltes fotos hi podem veure les porteries d’un camp de futbol i molts xiquets utilitzant-la, tanmateix aquí es van celebrar fires de ramat.

La zona ha mudat bastant des de la fotografia publicada. Evidentment la plaça te una configuració molt distant a la de la foto i l’accés a les Avançades, castell de la Suda i el barri del Rastre encara era un somni, quedant com una zona prou admesa per la trama urbana de la ciutat. 

Estampa estival

Estampa editada per Fica, amb fotografia de Pedrola.

Un dia de platja a la falda del Far de Buda, al cap de Tortosa. Possiblement anys quaranta o cinquanta, fixeu-vos en el far. Llavors ja estava totalment abandonat i en molt mal estat de conservació. 

Aviat quedaria engolit per les aigües del mar, en substitució es construiria un de formigó que també va quedar engolit en el procés de retrocés del Delta.

Desfilada de Majorettes

Majorettes dels Cantaires de l’Ebre a la dècada dels 70. Grup fundat, dissenyat i entrenat al Casal tortosí pel Sr. Minguet.

Imatge trobada a la xarxa. 

Més imatges de la festa del Rastre, als 50

Dues imatges més dels actes religiosos de les festes del Rastre als anys 50.

Les dues imatges han estat cedides per Buenaventura Amat, a elles hi podem veure l'altar que es va realitzar aquell any per a la Mare de Déu de la Providència, darrera de dos xiquets vestits de Caco i un moment de la processó. 

Les festes del Rastre anys 50

Durant aquest mes d’agost publicarem un seguit de fotografies que ens mostraran les festes d’un dels barris més populars i populós de la ciutat antiga: el Rastre.

Això ho podem fer gràcies a l’aportació d’un seguit de imatges aportades per Buenaventura Amat. Uns retrats familiars que ens mostren els actes religiosos que es celebraven durant els anys 50 del segle passat, en honor a la verge de la Providència.

En aquesta entrada hi podem veure una foto familiar de l’altar que es muntava al barri a la Mare de Déu, titular de Mig Camí. 

Sínia i cadups

Postal turística dels anys 50/60?, trobada a la xarxa.

Amb una parella de xiquets vestits de pagès davant d'una sínia i amb els cadups al lloc. 

Molts d'aquests cadups amb el pas del temps passaran a ser testos per a geranis, molts d'ells segurament es van fabricar a les localitats terrissaires del territori com La Galera, Tivenys o Miravet, entre altres.

Una fusta navarresa, convertida en art renaixentista

Una peça que cal visitar, clau del renaixement tortosí: el cairat del cor de la Seu.

I es que a ciutat, tot el renaixement no és arquitectònic. Hi podem trobar diferents manifestacions artístiques d’aquesta època, com és el cas del cor, una mostra de mobiliari litúrgic d’aquesta etapa. Un treball en fusta que va ser signat per Cristòfol de Salamanca, escultor nat a Àvila i que venia de treballar en el cor del monestir de Montserrat.

El treball va ser finalitzat 1593, un cop mort el seu autor que no va poder veure la seva obra finalitzada.

Els 47 setials amb representacions figuratives en la part alta i a la baixa geomètrica va ser realitzat en fusta de roure que provenia de Navarra. I encara es pot visitar en el dormitori de la canònica, dins de l’exposició permanent de la Catedral de Tortosa.

Fotografia que no té gaire definició, que va ser editada per Baltasar Bruguera. 

L'Avinguda vista per Daufi

No és una fotografia gaire antiga però si molt maca de mostrar. A ella veiem una Avinguda força canviada de com la coneguem actualment o potser no tant, exceptuant els cotxes.

Feta per Daufí, hi destaca la gran mola del Mercat en perspectiva. Fotografia trobada a la xarxa.

El projecte “A cel obert”, baix el nostre punt de mira

Ara fa més o menys un any, que des del projecte de Tortosa Antiga vam començar a posar en valor uns espais que baix el nostre punt de vista, la ciutat tenia oblidats.

No són altres que: els jardins tancats, patis i claustres que alberga la ciutat de Tortosa. Un patis que per la majoria de gent del territori i de la ciutat són gairebé clandestins i secrets, ja que per diferents motius són de difícil accés, estan fora del circuït turístic, són privats o tenen finalitats educatives, entre altres...

Com bé sabeu, sobretot els nostres seguidors, el projecte de Tortosa Antiga no pertany a cap institució, ni associació. De mica en mica hem demostrat la nostra voluntat didàctica del projecte, despertant la confiança i participació de la societat en el mateix, assolint entre tots l’estima per la ciutat, el seu patrimoni, cultura, tradicions,... I de retruc en molts casos potenciant un turisme cultural i patrimonial, poc desenvolupat a la ciutat de l'Ebre. A més, és un espai consolidat a través de les noves tecnologies i xarxes socials, aspecte que a la vegada el fa més fàcil de copiar i difícil de reconèixer en la seva tasca.

Aquest escrit fa referència al projecte engegat per l’Ajuntament de Tortosa i el Museu de Tortosa: “A cel obert”.

No és la primera vegada que ens passa, que en publicacions, fets, projectes... hi trobem referències al projecte de Tortosa Antiga. Aquest aspecte no ens molesta el més mínim, ans al contrari, i si ho fem palès és per demostrar que el projecte de Tortosa Antiga està calant a la societat i les institucions públiques, aconseguint mitjançant una estratègia tranquil·la i silenciosa, la posada en valor del patrimoni cultural de la ciutat.

Els claustres de la ciutat sempre han estat infravalorats i poc utilitzats (tret dels dos dies de Renaixement, i no tots ells), i ens agrada pensar que amb la nostra tasca hem ajudat a despertar consciències i pel que sembla en aquest cas a les institucions, que sembla que vol posar-los en valor i utilitzar com a marcs espectaculars i especials, per activitats de caràcter cultural, artístic i popular.

Tot per a que el patrimoni tortosí, deixe la seva clandestinitat.