Fotografia enviada per Joan Otero.
Entrada de la Fonda Siboni
Fotografia enviada per Joan Otero.
La societat tortosina als anys 10
Dues fotos de Ramon Borrell, per a la premsa il·lustrada de l'època (1912) que retraten les grans diferències d'aquella societat.
A la primera foto hi trobem la societat més afavorida al voltant d'una taula plena de viandes, un entorn net, comfortable i com no amb la companyia de capellans, senyors amb grans barbes i bigotis, senyores amb barrets, fins i tot un militar. "Distribución de libretas de ahorro concedidas por la Caja Rural, a los niños nacidos el 5 de mayo último, fecha de la visita de Su Majestad el Rey a aquella ciudad. Presidencia de la mesa."
A la segona foto a la porta del Banc de Tortosa, són aquells que van tenir la "sort" de rebre el premi. "Salida del local de los padres de los niños favorecidos en la distribución de libretas de ahorro, en compañia de los agraciados, después de terminado el simpático acto."
Comparar les dues fotografies no té desperdici: a la segona, a part dels dos treballadors que surten al fons vestits iguals, la presència masculina és poca, cuatre dones joves amb els sues nadons, una dona més gran possiblement la mare d'una d'elles, el mocador al cap, les espardenyes, els davantals...
Doncs bé, l'acte és qualificat de simpàtic. Vist amb 100 anys de diferència la gràcia no és tan gran, ja que sembla que res ha canviat i les dualitats a la nostra societat encara es conserven i es manifesten.
Interior del pont
Fotografia de l'interior del pont de l'Estat, cap al final dels anys 50 principi dels 60.
Los Mimos
Gràcies a un gran col·laborador com és el Joan Ramírez en arriba aquesta publicitat tant divertida dels anys vint del segle passat. "Articulo de primera necesidad para los matrimonios".
"Lo que Ellas quieren son MIMOS. Lo que ablanda a cuñadas y mamás suegras por raras y crónicas que sean, son únicamente los MIMOS"
"Lo que Ellas quieren son MIMOS. Lo que ablanda a cuñadas y mamás suegras por raras y crónicas que sean, son únicamente los MIMOS"
La nau central de la Seu
Fotografia de Fototípia Thomas de la nau central de la Seu, presa des del cor cap a la girola. Des d’aquesta, es veu la il·luminació de l’edifici amb el triple esglaonament de les finestres, donat per les diferents altures dels dos deambulatoris. Altres elements que es poden observar en la fotografia són els púlpits o trones del segle XV, d’estil flamenquitzant, situats al quart tram de la nau central, tant a la nau de l’epístola com a la de l’evangeli. Darrera d’aquestes i donant accés al presbiteri, la reixa obra de l’escultor Esteve Bosch i els ferrers Antoni Henrich i Esteve Maysoaltada, que va ser un regal del bisbe Gaspar Punter i que actualment es troba als peus de la Catedral (en el primer tram). Es poden apreciar també en la fotografia els fanals originals que donaven llum a la nau, i a l’esquerra els tubs de l’orgue. Així com la reixa que tancava el recinte del cor que se situava al tercer tram de la planta basilical de la Seu (actualment es pot visitar al dormitori dels canonges dins l’exposició permanent).
Papers mullats
Rebut del quatre de maig de 1939: Fonfo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo.
Aquest rebut els emetien les entitats bancàries a la gent que portava els diners emesos legalment per la República i que amb l’“any triomfal” de la victòria feixista havien perdut el valor. Generalment aquestos rebuts es convertien en paper mullat.
Enviat pel Joan Ramírez.
Ponts de trànsit
Postal cedida per N.M.G.
Imatge dels dos ponts de la ciutat que van conviure a inicis del segle XX, abans de la Guerra Civil, en primer terme el pont de l'Estat que va fins als peus del campanar del Roser i baix el pont; els rais a la vora del riu arraserats de la corrent. Més enllà el pont de la Cinta que va sustituir el pont de barques.
La postal també ens dóna una perspetiva de com era el Raval de la Creu a inicis del segle.
La nau de migdia
És la nau que ens trobem a l'entrar per la porta de l’Olivera. Aquesta nau del claustre era la que contenia els accessos al refetor o menjador dels canonges, la cuina i el calefactor. Actualment entre altres coses aquesta nau podem trobar les columnes de pòrfir verd i roig, d’estil visigòtic, l’entrada al refetor, d’estil gòtic i la llosa del consell de la ciutat.
A la fotografia de Circa del 1935, hi podem veure els arcs d’arc ogival apuntat, amb les seves columnes de fust quadrilobulat i capitell llis. Sols a la porta que dóna accés al pati hi trobem uns capitells historiats que es creu que són una resta del claustre romànic de la catedral de Tortosa. En ells es representa diferents escenes de la vida de Crist, a la dreta: l’entrada a Jerusalem, el diumenge de Rams, els tres d’Emmaús, un altar i Jesús amb soldats. Al capitell contrari està Jesús davant Herodes, el davallament de la Creu, tres figures i la mort dels sants innocents.
Al fons i ja en la nau de ponent, la porta oberta que dóna accés a la Porta de Palau i el Carrer Croera on es situa el Palau Episcopal gòtic.
A la fotografia de Circa del 1935, hi podem veure els arcs d’arc ogival apuntat, amb les seves columnes de fust quadrilobulat i capitell llis. Sols a la porta que dóna accés al pati hi trobem uns capitells historiats que es creu que són una resta del claustre romànic de la catedral de Tortosa. En ells es representa diferents escenes de la vida de Crist, a la dreta: l’entrada a Jerusalem, el diumenge de Rams, els tres d’Emmaús, un altar i Jesús amb soldats. Al capitell contrari està Jesús davant Herodes, el davallament de la Creu, tres figures i la mort dels sants innocents.
Al fons i ja en la nau de ponent, la porta oberta que dóna accés a la Porta de Palau i el Carrer Croera on es situa el Palau Episcopal gòtic.
Panoràmica entre ponts
La façana fluvial de Tortosa amb tot el seu esplendor a principis del segle XX, fotografia presa des de Ferreries (Raval de la Creu); entre el pont de la Cinta i el pont de l’Estat.
1/Església i Convent del Miracle. 2/Castell de la Suda. 3/Catedral. 4/Palau Episcopal. 5/Punta de la cúpula de l’església de la Reparació. 6/Casa de la Generalitat o duana. 7/ Quarters. 8/ Sitjar. 9/Palau Oliver de Boteller. 10/Barri de Pescadors. 11/Llotja i edificis del complex. 12/Mercat. 13/ Parc municipal. 14/Pont del ferrocarril. 15/ Pont de l’Estat. 16/ Riba de Ferreries, amb rais. 17/ Voltes de la Peixateria, desembocadura de la Vall. 18/Muleta al riu Ebre. 19/ Pont de peatge de la Cinta.
Tres detalls de la panoràmica desplegable de la façana fluvial de Tortosa.
Imatges compartides per JM Faiges Albiol
1/Església i Convent del Miracle. 2/Castell de la Suda. 3/Catedral. 4/Palau Episcopal. 5/Punta de la cúpula de l’església de la Reparació. 6/Casa de la Generalitat o duana. 7/ Quarters. 8/ Sitjar. 9/Palau Oliver de Boteller. 10/Barri de Pescadors. 11/Llotja i edificis del complex. 12/Mercat. 13/ Parc municipal. 14/Pont del ferrocarril. 15/ Pont de l’Estat. 16/ Riba de Ferreries, amb rais. 17/ Voltes de la Peixateria, desembocadura de la Vall. 18/Muleta al riu Ebre. 19/ Pont de peatge de la Cinta.
Tres detalls de la panoràmica desplegable de la façana fluvial de Tortosa.
Imatges compartides per JM Faiges Albiol
Cantonada entre Cervantes i Teodor González
Cantonada entre el Carrer Cervantes i el Carrer Teodor González.
Fotografia presa cap al principi dels anys 70, on mostra la casa del fotògraf Escudé que des de principis de segle albergà el primer cinematògraf de la ciutat. Ara reconvertit el local amb Galeries Escudé, botiga d’objectes de regal.
A més a la foto hi podem veure la banda de música tal vegada alguna processó de Corpus o la Cinta, a primer terme el mirador de la Casa Matheu i al fons tancant la perspectiva el cinema Fèmina.
Fotografia enviada Inma Cafa.
El llaüt lliscava com un dimoni.
Fragment del conte Riada, de Jesús Moncada amb un vocabulari fantàstic referent als llaüts i a les feines del riu. Les fotografies de la vella Mequinensa estan extretes del seu web: jesusmoncada.cat
Un cop travada la imatge, vam posar els rems als escàlems. La gent s’havia quedat muda i els llaüters a la vora del riu movien el cap amb preocupació.
-Solteu! –va manar el vell.
Vam recollir amarres i jo em vaig encomanar a tots els meus morts. El llaüt va separar-se del moll mentre la gent agitava els braços entre crits de bona sort i amb una estropada ens vam llançar enmig d’aquella fúria.
Redéu, quin viatge! El llaüt lliscava igual que un dimoni i el riu bramava! Vam saltar colls i pedrets que haurien esgarrifat un mort! Jo tenia els pèls de punta, però el vell més que vell servava impertorbable, subjectant l’arjau del timó entre les cames. A cada cop de rem, sentia darrere meu l’esbufegar de Segarra, que anava a la part de la sama, i la Baldada clavava potades sobre el carbó. Des del banc veia el cap del Crist amb la boca oberta per la qual semblava escapar-se-li la ranera de l’agonia. Els rems es doblegaven a punt d’estellar-se, les onades trencaven contra la borda. En arribar a un pedret prop de Faió, el vell es va posar tens. El corrent era fortíssim i ens portava directes al roquissar.
-Fora rem, Manel! –va cridar l’oncle. Vosaltres dos foteu-li amb tota l’ànima!
Jo vaig parar, mentre Moles i Segarra, a l’altra banda, s’esfetgegaven. Amb la maniobra, el llaüt va tallar d’esquitllèbit el corrent, a fi d’esquivar el pedret. L’aigua s’aixecava en galls en topar amb les roques. Érem ja molt a prop del roquissar que vaig sentir l’espetec. L’escàlem de Segarra s’havia fet ascles i el peó va anar d’esquena contra la coberta de la sama. En fallar el rem, la proa va enfilar bruscament el roquissar. Se’m va gelar la sang.
-Ens matarem! –va esclafir Moles.
Del maleït viatge en van fer moltes contalles per tota la ribera: que si el sant Crist havia canviat de color, que si va desclavar una mà, que si els regalims de sang se li van allargar per les galtes... Històries que escampen pels cafès, tota la culpa de les quals la té el Moles, que es morirà embafadet de veritats perquè no conta més que mentides. Però, de tota manera, no m’hauria estranyat ni mica que al de la creu li hagués passat tot això que conten i molt més, perquè allò del pedret va ser terrible. Encara veig el vell Gòdia, mentre el Moles udolava que ens matàvem, donar un cop de timó cap a la dreta i repenjar-se sobre l’arjau amb mig cos fora de la borda. Van cruixir totes les juntes del llaüt, però el vell, que encara no he pogut aclarir d’on va treure tanta força, va adreçar la nau i vam passar, el mateix que un llamp, a quatre dits del roquissar. Vam estar a punt d’esbocinar-nos. Per això dic que ben bé li hauria pogut canviar el color al Crist! Ara, que va ser ell, el Crist, qui va cridar “Timó a la dreta, Gòdia, que ens la fotem!”, mentida podrida! El vell Gòdia podia ser més tossut que una mula, però no calia que ningú li digués el que havia de fer, que de feines de riu en sabia més que Déu.
Fragment extret del conte RIADA, que inclou el llibre Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada.
Un cop travada la imatge, vam posar els rems als escàlems. La gent s’havia quedat muda i els llaüters a la vora del riu movien el cap amb preocupació.
-Solteu! –va manar el vell.
Vam recollir amarres i jo em vaig encomanar a tots els meus morts. El llaüt va separar-se del moll mentre la gent agitava els braços entre crits de bona sort i amb una estropada ens vam llançar enmig d’aquella fúria.
Redéu, quin viatge! El llaüt lliscava igual que un dimoni i el riu bramava! Vam saltar colls i pedrets que haurien esgarrifat un mort! Jo tenia els pèls de punta, però el vell més que vell servava impertorbable, subjectant l’arjau del timó entre les cames. A cada cop de rem, sentia darrere meu l’esbufegar de Segarra, que anava a la part de la sama, i la Baldada clavava potades sobre el carbó. Des del banc veia el cap del Crist amb la boca oberta per la qual semblava escapar-se-li la ranera de l’agonia. Els rems es doblegaven a punt d’estellar-se, les onades trencaven contra la borda. En arribar a un pedret prop de Faió, el vell es va posar tens. El corrent era fortíssim i ens portava directes al roquissar.
-Fora rem, Manel! –va cridar l’oncle. Vosaltres dos foteu-li amb tota l’ànima!
Jo vaig parar, mentre Moles i Segarra, a l’altra banda, s’esfetgegaven. Amb la maniobra, el llaüt va tallar d’esquitllèbit el corrent, a fi d’esquivar el pedret. L’aigua s’aixecava en galls en topar amb les roques. Érem ja molt a prop del roquissar que vaig sentir l’espetec. L’escàlem de Segarra s’havia fet ascles i el peó va anar d’esquena contra la coberta de la sama. En fallar el rem, la proa va enfilar bruscament el roquissar. Se’m va gelar la sang.
-Ens matarem! –va esclafir Moles.
Del maleït viatge en van fer moltes contalles per tota la ribera: que si el sant Crist havia canviat de color, que si va desclavar una mà, que si els regalims de sang se li van allargar per les galtes... Històries que escampen pels cafès, tota la culpa de les quals la té el Moles, que es morirà embafadet de veritats perquè no conta més que mentides. Però, de tota manera, no m’hauria estranyat ni mica que al de la creu li hagués passat tot això que conten i molt més, perquè allò del pedret va ser terrible. Encara veig el vell Gòdia, mentre el Moles udolava que ens matàvem, donar un cop de timó cap a la dreta i repenjar-se sobre l’arjau amb mig cos fora de la borda. Van cruixir totes les juntes del llaüt, però el vell, que encara no he pogut aclarir d’on va treure tanta força, va adreçar la nau i vam passar, el mateix que un llamp, a quatre dits del roquissar. Vam estar a punt d’esbocinar-nos. Per això dic que ben bé li hauria pogut canviar el color al Crist! Ara, que va ser ell, el Crist, qui va cridar “Timó a la dreta, Gòdia, que ens la fotem!”, mentida podrida! El vell Gòdia podia ser més tossut que una mula, però no calia que ningú li digués el que havia de fer, que de feines de riu en sabia més que Déu.
Fragment extret del conte RIADA, que inclou el llibre Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada.
Imatges de riuada
Aquestes imatges pertanyen a la riuada del gener del 1961, ens arriben de mans d’un gran col•laborador que vol mantenir l’anonimat, tant de l’autor de les fotografies com el seu. Les imatges de les riuades a Tortosa tenen molts significants, per una banda hi veiem la ciutat, la gent com reacciona amb la pujada i les accions relacionades a la inundació de la ciutat.
El passatge que dóna accés a la plaça Espanya llavors gairebé nova, parcialment inundat i transitat per una colla de seminaristes, ben rapats amb el barret i la faixa blava cenyint la cintura.
Tota una seqüència de com rescatar un tractor a les portes del Banc Central de Tortosa, però no sols això, les edificacions adjacents: el mercat del peix al fons, amb els venedors de les parades al porxo mirant l’activitat dels dos tractors i el Mercat amb la seva arquitectura imponent.
Amb aquestes imatges agafades al llarg de l’Avinguda es veu com circulaven encara camions, tractors,... les botigues, el mercat, personatges si més no singulars als nostres ulls que convivien amb el riu i els seus desitjos.
El passatge que dóna accés a la plaça Espanya llavors gairebé nova, parcialment inundat i transitat per una colla de seminaristes, ben rapats amb el barret i la faixa blava cenyint la cintura.
Tota una seqüència de com rescatar un tractor a les portes del Banc Central de Tortosa, però no sols això, les edificacions adjacents: el mercat del peix al fons, amb els venedors de les parades al porxo mirant l’activitat dels dos tractors i el Mercat amb la seva arquitectura imponent.
Amb aquestes imatges agafades al llarg de l’Avinguda es veu com circulaven encara camions, tractors,... les botigues, el mercat, personatges si més no singulars als nostres ulls que convivien amb el riu i els seus desitjos.
Ibèric F.C.
L'Ibèric F.C. neix com entitat esportiva de futbol, l'any 1919 i lligada al Patronat de la Sagrada Família. Els seus colors eren el blanc i blau.
Fotografia de l'equip Ibèric F.C. A l'any 1923.
Va tenir el seu primer camp a l’esplanada del davant de l'antic cementiri de Sant Llàtzer. Després es va construir un entre el camí del mig i el col•legi de les Teresianes.
D’aquell camp el Correo de Tortosa el dissabte dia 17 de juny del 1922 va publicar: “Tortosa, la hermosa perla del Ebro tendrá muy en breve un magnífico y grandioso campo de deportes y con todas las condiciones que se requieren para un estadio de primer orden.” L’article continua dient entre altres coses que la inauguració coincidirià amb les fetes de la Cinta; “Dicho campo se halla emplazado a la salida de nuestro hermoso Parque Municipal, y como quien dice dentro de la ciudad, en el conocido hort de Gas. Las dimensiones de todo el estadio son de 130 metros de largo por unos 70 de ancho, en forma rectangular.” Article signat per GUAY.
Juntament amb el Dertusa i l'Ateneu, donen a Tortosa un potencial futbolístic de primer ordre dintre Catalunya entre 1920 i 1930. Juguen entre altres, Esteban Albacar, que fou alcalde de Tortosa als anys 40 i que inaugurà l'actual estadi municipal, Ramon Pons o l'escriptor Joan Cid i Mulet, que en la seva extensa vida com escriptor però també aficionat al futbol va escriure el Llibre d'Or del Futbol Mexicà, avui en dia encara un referent.
Com entitat esportiva també organitza altres competicions com l'atletisme amb equips tant importants com el Barcelona o Gimnàstic que venien a competir a Tortosa.
Retall del Correo de Tortosa amb data 18/7/22
Destacar que en aquella època, a les cròniques dels partits era habitual trobar-se amb paraules com foot-ball, team, referee (àrbitre), free-kik (falta directa), linesman, etc..
Fotografia i memòria enviada per Joan Otero.
Fotografia de l'equip Ibèric F.C. A l'any 1923.
Va tenir el seu primer camp a l’esplanada del davant de l'antic cementiri de Sant Llàtzer. Després es va construir un entre el camí del mig i el col•legi de les Teresianes.
D’aquell camp el Correo de Tortosa el dissabte dia 17 de juny del 1922 va publicar: “Tortosa, la hermosa perla del Ebro tendrá muy en breve un magnífico y grandioso campo de deportes y con todas las condiciones que se requieren para un estadio de primer orden.” L’article continua dient entre altres coses que la inauguració coincidirià amb les fetes de la Cinta; “Dicho campo se halla emplazado a la salida de nuestro hermoso Parque Municipal, y como quien dice dentro de la ciudad, en el conocido hort de Gas. Las dimensiones de todo el estadio son de 130 metros de largo por unos 70 de ancho, en forma rectangular.” Article signat per GUAY.
Juntament amb el Dertusa i l'Ateneu, donen a Tortosa un potencial futbolístic de primer ordre dintre Catalunya entre 1920 i 1930. Juguen entre altres, Esteban Albacar, que fou alcalde de Tortosa als anys 40 i que inaugurà l'actual estadi municipal, Ramon Pons o l'escriptor Joan Cid i Mulet, que en la seva extensa vida com escriptor però també aficionat al futbol va escriure el Llibre d'Or del Futbol Mexicà, avui en dia encara un referent.
Com entitat esportiva també organitza altres competicions com l'atletisme amb equips tant importants com el Barcelona o Gimnàstic que venien a competir a Tortosa.
Retall del Correo de Tortosa amb data 18/7/22
Destacar que en aquella època, a les cròniques dels partits era habitual trobar-se amb paraules com foot-ball, team, referee (àrbitre), free-kik (falta directa), linesman, etc..
Fotografia i memòria enviada per Joan Otero.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
