La Casa Bau tot
just fa cent anys. Construïda entre el 1912 i el 1914, es pot englobar dins de
l’eclosió constructiva que va haver a la ciutat en aquell període de temps: l’església
del Roser, l’Escorxador i tantes altres cases modernes que van bastir les
famílies burgeses de la ciutat, com ara els Ballester, Sabaté, Segarra,
Pallarès, Brunet, Pinyana, Climent...
Unes cases
modernes, bastides a la moda del moment, el Modernisme. És possible que hagués una
certa rivalitat entre famílies en fer i bastir la casa més espectacular de
totes. Tot així per aquella època per la ciutat circulaven un bon grapat d’arquitectes
importants com els Monguió, Abril, Font i Carreras, Vaquer... En aquest cas la
casa dels Bau va ser encarregada a Joan Amigó i Barriga, tot i que la casa va
ser finalitzada pel que serà l’arquitecte de la casa dels Ballester a la plaça
Alfons; Josep Plantada i Artigas.
La casa va ser construïda
per l’empresari Josep Bau i Vergés, fundador de l’empresa exportadora d’olis
Aceites Bau S A, adjacent a la casa i donat al carrer paral·lel Sant Joan de la
Salle, ca construir els seus magatzems d’oli, del mateix estil i encara
conservats.
L’eixample era
gairebé nou a principis del segle passat i era el lloc ideal on construir les
més grans i luxoses cases de la ciutat, va ser un veritable pol d’atracció per
a la burgesia d’aquell temps. La casa va ser dissenyada inicialment com una
Vila, amb planta baixa, principal i primer pis amb un remat espectacular.
Aspecte que va perdre durant els anys de la postguerra al ser reformada i
adquirir aparença d’un bloc habitatges
amb el creixement en altura de dues plantes més.
Tot i així l’edifici
encara conserva el seus trets més característics com és la gran tribuna a la
planta principal de pedra i amb un regust goticista, on no manquen les gàrgoles,
gelosies i pinacles. Altre aspecte important de la façana i que encara conserva
és la simetria empleada a la mateixa destacant a la planta baixa i emmarcant la
gran entrada de marbre, les dotze columnes amb capitells florals i arcs
peraltats.
A més, a la façana
cal destacar el gran treball amb forja i la rica decoració vegetal aplicada a
la mateixa. El seu interior sobretot destaca per l’aplicació de diferents
oficis (escultors, ceramistes, fusters, vidriers,...) en la concentració de fer
de la casa un espai artístic, ric i ornamentat, buscant la singularitat i
dignificació de l’espai. Cal remarcar la coherència entre la decoració interior
i l’exterior, per exemple en les singulars formes trilobulades emprades en la
fusteria, presents també en els arcs de portes i finestres a l’exterior.
Altre aspecte a
destacar és la seva façana posterior, tot i que més oculta i de difícil observació
se’ns presenta més lleugera, on destaca al seu pis principal o planta noble una
gran terrassa amb una gran vidriera semicircular.
Els antics i
fantàstics magatzems del industrial oleícola, destaquen per tenir tres molls de
descàrrega, cada un amb obertura d’arcada modernista, en ferradura i
lleugerament apuntada, amb reixes de ferro i trigeminada (és a dir, dividida en
tres parts, no iguals), amb ús de pedra i coronaments vegetals. Una construcció
industrial molt inusual per la seva riquesa en la decoració i l’ús de
materials.
Actualment alberga
la seu del Col·legi d’Arquitectes, demarcació de l’Ebre. Anteriorment no sempre
va tenir un ús familiar, durant la Guerra Civil va ser seu de la UGT.
Tot just aquest any, ha estat restaurada la façana donant-li altre cop esplendor, aquest gran edifici de la ciutat.
Fonts: Ilercavònia.
Web de la Diputació de Tarragona i del Col·legi d’Arquitectes, Demarcació Ebre.
